Amb motiu de l'actual exposició del Grup Praxis 75 (format per en Bep Marquès i un servidor), al Museu d'Història de Girona, mostra que en dos mesos ha estat visitada per unes 2.000 persones i que alhora ha tingut un gran ressò en la premsa i ha obert un debat entre els periodistes d'art i sobretot entre els artistes gironins que ens han vingut a veure per parlar sobre el present i el futur de la nostra professió, etc.

El debat fou iniciat per un article d'Eva Vàzquez, on es comentava -cosa certa- que en aquesta mostra s'inciava la recuperació de diverses generacions perdudes d'artistes gironins -la de la República, la de la mort de Franco, etc., a la fi de la Dictadura- calia passar a l'acció politico-cultural, i més els educats en les idees marxistes socialistes que estaven a l'entorn de l'esquerra radical de partits com PSAN, BR, PCML, PCC, etc. Seguien en la lluita per la Revolució, la ruptura i la Democràcia, i una República popular socialista.

Els Praxis 75 i l'ADAG ens convertírem a Girona en l'avantguarda difusora dels quatre punts de l'Assemblea de Catalunya, durant dos anys fantàstics. Per començar ocupàrem les sales municipals per fer les nostres mostres col·lectives d'agitació, propaganda i reivindicació. Per tant, quan certs crítics d'art, periodistes i artistes gironins reivindiquen el retorn de l'ADAG i del Grup Praxis 75, que des dels anys 90 no es va dissoldre, sinó perquè no tenien espais per treballar, s'havien tancat per l'esperit crític, alternatiu, socialista, per seguir lluitant pels nostres ideals socials.

L'Enric Marquès, el nostre líder, amic, va emmalaltir i va morir prematurament per diferents causes. I com històricament analitza en el catàleg Narcís Selles, amb el triomf a tot arreu dels neoliberals conservadors, presidits per la Thatcher, Bush, Aznar, Pujol, i els social-liberals postmoderns, Blair, González, Maragall, Nadal. En aquella època els artistes no eren corporativistes ni elitistes sinó solidaris i utopistes socials, volíem un nou tipus d'artista social i no ser Picassos, Mirós, Dalís ni Barcelós...

Els del grup Praxis 75, van seguir denunciant les contradiccions antipopulars, socials, de tots plegats, que en l'actualitat estem assistint a la destrucció total de l'Estat de Benestar i la crisi i reconstrucció del sistema capitalista. No crec que el mediocre i individualista panorama dels artistes gironins i menys en les actuals institucions conservadores de CiU a Catalunya i el PP a Madrid poguem trobar espais de llibertat per als artistes gironins en excés despolititzats individualistes, mal educats en la postmodernitat postcapitalista. És evident que les velles sales municipals de la Rambla haurien de continuar sent el que fa anys foren, amb el Bòlit, no són les sales que poguessin seguir exposant els joves i vells artistes gironins com durant tants anys vàrem tots exposar. Que amb el triomf de les privatitzacions i retallades no queden espais lliures, ni democràtics alternatius per exposar, que haurem de tornar a reconquistar o crear-ne de nous alternatius.

El consell és no fer grans assemblees sinó petits grups literaris com ex Praxis 75, d'afinitats amistoses, culturals i ideològiques. I com servidor no ha deixat de fer mai el compromís social, reforçar les lluites locals i globals de les esquerres internacionals anti capitalistes. O suggerim que aneu a fer classes de plàstica a les escoles, col·laborar amb els sindicats, associacions de veïns, grups alternatius, i a Internet, i en les vostes pàgines web, redoneu suport a noves imatges crítiques, i creeu-ne, a favor dels nous moviments indignats de tota mena...