la revolució de l'economia mundial que estem vivint es vol resoldre des de dos punts de vista diferents. Des del costat dels Estats Units es pretén solucionar amb mesures com sempre, injectant massa monetària al sistema, impulsant el consum, abaixant el preu de les matèries primeres i augmentant la productivitat. Al contrari, des del costat d'Alemanya, i per tant, d'Europa, es vol sortir de la crisi eliminant consums innecessaris, impulsant l'eficiència de l'economia en el sector públic i en el privat, augmentant la productivitat a base de desenvolupar processos i productes en la indústria, estalviant i estalviant... Són dos conceptes completament oposats i que pot ser que algun dia s'enfrontin competint entre ells.

Estats Units ha basat sempre el seu èxit en el consum. Hi ha problemes... doncs més consum. El país té dèficit comercial... no passa res, vol dir que comprem productes pel consum més barats. El dòlar és alt, no importa, importem barat. La base històrica del país rau en el consum. Mengen i beuen contínuament, encara que això faci malbé la seva salut. El seu objectiu de felicitat és poder comprar totes les innovacions tecnològiques i tots els productes que puguin encabir a casa. En part ho han pogut assolir perquè han tingut sempre l'energia molt barata, sigui perquè han tingut petroli propi per satisfer part de les seves necessitats, sigui perquè han tingut força hidràulica, o perquè han impulsat la tecnologia nuclear a una escala prou gran. Per a ells la sortida de la crisi passa per fer més del mateix, impulsar el consum a base de tenir preus de l'energia prou barats que facilitin la fabricació i distribució a gran escala. De fet van camí ?d'aconse?guir-ho després d'haver desenvolupat la tecnologia del Shale gas que els donarà gas natural a baix preu durant els propers anys.

Alemanya basa el creixement en una cultura luterana d'estalvi i treball. Arran de la unificació de les dues alemanyes a l'any 1991 el país va haver de repartir la seva riquesa amb més habitants. Durant 15 anys l'economia alemanya va patir restriccions, es van congelar salaris, molta gent va haver de viure amb salaris mínims, es van reorganitzar les indústries i els sistemes de distribució, la productivitat va augmentar i amb ella les vendes del país a l'exterior. A partir de l'any 2005 l'economia va entrar en creixement que va deixar momentàniament durant la crisi de l'any 2009. A l'any 2011 decideix suprimir l'energia nuclear i augmentar el pes de les energies renovables, fet que potenciarà aquesta indústria.

Arran de la crisi de l'euro Alemanya pretén que la Unió monetària faci el mateix que ella va fer durant quinze anys, fent estrènyer el cinturó a tots els països, eliminant tot el que és superflu de l'economia, extraient les toxines i el greix del cos. Aquesta política, però, té el perill de caure a l'abisme, perdent el control sobre l'euro. També té la dificultat que, per fer possible que els països actuïn sobre el greix, necessita estar sempre al costat d'aquest abisme, ja que en cas contrari el ciutadà no l'acceptarà.

La pregunta és, qui té raó, Estats Units o Alemanya? Per què si es pot fer la política d'Estats Units triem la política alemanya? Perquè Estats Units ha injectat molta massa monetària al sistema i fins ara no ha funcionat, tot i que ara sí pot funcionar arran de la trobada del Shale gas.

La vertadera resposta és que la crisi actual no és una crisi com la d'abans. És un canvi de model econòmic arran dels efectes de la globalització. El món ha decidit que té el dret de créixer de la mateixa forma que ho van fer les economies occidentals. Això vol dir que ha decidit passar de 1.200 milions de consumidors a 4.500, la qual cosa vol dir que s'han de repartir els recursos entre tots. El món ha de repartir les matèries primeres entre els nous consumidors i els que vindran, els minerals, les energies fòssils, els aliments, la fusta, el CO2... Traduït al món econòmic vol dir que Europa i Amèrica del nord han de repartir la riquesa de la qual hem gaudit fins ara entre els nous, que també la volen tenir, implicant per tant una pèrdua de consum. Perdre consum vol dir necessàriament perdre benestar social? No necessàriament si s'augmenta la productivitat pel mateix valor.

Pot EUA sortir de la crisi amb els nous jaciment de gas? Sí, però aquest model augmentarà de forma notable la concentració de CO2 amb efecte hivernacle, fet que no serà acceptat per Europa, que haurà pres el camí de l'estalvi i de les energies renovables. Una mostra del que pot arribar a passar la podem veure ara amb la taxació del carboni dels avions. Aquesta taxa afecta tots els avions en destí i origen Europa, fet que encarirà els bitllets cap a aquest espai. Per què EUA i Xina clamen contra aquesta taxa? Perquè és l'embrió d'una taxa més general que afectarà tots els productes amb entrada a la Unió Europea.

La solució d'Estats Units a la crisi és una solució a curt termini, mentre que la solució d'Alemanya és una solució a llarg termini, un canvi de model cap a la societat de l'abundància frugal. Un xoc de trens ?ine?vitable entre dues cultures, o entre tres, si hi afegim la xinesa. La guerra comercial la tindrem en un futur no gaire llunyà.