La idea dels hotelers gironins és molt bona. D'això no hi ha cap dubte. Davant la crisi, iniciatives singulars com la d'oferir un cap de setmana a baix preu. Econòmicament és possible que no sortís a compte, però l'objectiu no és a curt termini sinó a llarg. Promocionar la ciutat i que aquells que un dia vénen per deu euros, s'atreveixin a tornar a preus raonables. O parlin bé del que han vist al seu entorn més immediat. Algú podrà dir que s'imita, en certa manera, el model de Ryanair. I què? A l'empresa d'O'Leary bé que li funciona. Però els hotelers no van calcular que en vint minuts ja s'haurien esgotat totes les ofertes. És en aquest moment quan l'èxit es pot convertir en fracàs. Quan frustres més gent de la que satisfàs. Això és el que ha passat i el perill està en la mala imatge que poden generar totes aquelles persones que han volgut una plaça i no l'han aconseguit. Gestionar això és més difícil que tenir la idea i portar-la a la pràctica.
