Acaba de repartir les quatre hòsties, consagrades, entre els fidels i, transcorreguts uns pocs minuts, acomiada la santa missa. Entra a la sagristia, es treu la sotana i se'n va a treballar de debò. Es posa l'uniforme: pantalons foscos, botes fosques, camisa fosca, gorra fosca i un accessori també fosc i molt especial, poc comú: un cinturó amb porra, pistola i manilles incorporades. I mentre acaba el diàleg amb l'Altíssim des de la casa de Déu estant, comença a canviar el xip de diaca pel de cap de la policia local. Qui sap si al llarg de la jornada li tocarà repartir més hòsties, aquesta vegada sense consagrar. Amb una mica de sort, però, només haurà de donar ordres des del despatx, que per això mana i no pas per la Gràcia divina.

Salvant totes les distàncies, el comandament policial d'Olot Ignasi López emularà, en ser ordenat diaca, les passes de personatges literaris tipus el Pastor ?Ste?phen Grant, protagonista de la novel·la de l'escriptor nordamericà Raymond J. Keating, Warrior Monk ("El monjo guerrer"), editada el 2010. Al llibre, Mossèn Grant resulta ser un exassassí professional de la CIA que expia pecats dient missa i fent de bon detectiu. Déu n'hi do!

De fet, això dels sacerdots-policia és més vell que l'anar a peu, per molt xocant que ens sembli, que ens ho sembla, quan veiem que a la vida això també passa. Un altre exemple: a principis del segle passat l'escriptor anglès G.K. Chesterton triomfava amb el seu pare Brown, un capellà refetó i extremadament perspicaç que no deixava crim sense resoldre amb l'ajuda del de dalt.

La decisió del senyor López de ser alhora una autoritat de l'ordre públic i la pregària col·lectiva és cent per cent respectable, res a dir-hi. No obstant això, el comú dels mortals podem seguir pensant que ambdues feines s'assemblem com un ou i un rosari. I, sí, a alguns ens costa discernir què va primer, si la porra o el perdó. Amén.