Dia 31 de desembre a les 9 del vespre. Anem amb el metro de Dubai fins als peus del Burj Halifa, l'edifici més alt del món amb 830 m. El metro, una meravella tecnològica construïda amb els millors recursos, amb aire condicionat arreu, va ple de gom a gom. Ja fa hores que va fent glops de persones a la mateixa estació. Al mateix lloc on s'aixequen el conjunt de gratacels hi ha el centre comercial més gran del món, el ?Dubai Mall, amb 1,1 milions de m2 i 1.200 botigues, des del luxe més ?exuberant fins la botiga de regals més senzilla. La ciutat té més centres comercials, com el Wafi, el Burjuman o el Mall of Emirates, cadascun amb unes 500 botigues. Aquest darrer compta també amb una pista d'esquí interior, a -3ºC quan a fora hi arriba a fer 48ºC, envoltat de restaurants i botigues. L'estació d'esquí, amb una pista de 80 m de desnivell, és un centre lúdic de neu, amb tobogans gelats, pilotes grandioses, ponts penjants, petites escalades en gel i amb un cavallet en gel. Reconec que abans de veure-ho em semblava una excentricitat però, una vegada vist, em sembla que algunes idees poden ser vàlides per Vallter, estació completament familiar. Des del punt de vista energètic, la inversió està ben realitzada, amb un aïllament absolut que no té per què ser pitjor que una activitat amb gel a qualsevol altre país, per exemple les pistes de gel que es fan arreu durant els dies de Nadal a casa nostra, o els centres tropicals a Finlàndia.
Dubai és un país que s'assembla a aquest darrer. A Finlàndia fa molt fred i a Dubai molta calor. Ambdós països estan pensats per anar de casa al cotxe i del cotxe a la feina o a comprar. D'interior a interior. A Finlàndia la calefacció aporta confort, mentre que a Dubai és l'aire condicionat. L'únic detall és que, des del punt de vista energètic, produir calor es pot fer amb rendiments del 90% mentre que produir fred requereix cicles que tenen rendiments del 40%. Dubai ha triat ser ciutat de luxe i de compres. Hi ha prop de 200 hotels de 4 i 5 estrelles, amb alguns dels més luxosos del món com el Burj Al Arab, en forma de vela. Alguns hotels, com l'Atlantis, es troben dintre l'illa artificial en forma de palmera, la primera d'unes quantes illes programades. Al costat de la palmera també hi ha un conjunt d'illes petites en forma de mapamundi. Un en pot comprar una per fer-s'hi una casa. En aquests moments s'està construint un altre grup de gratacels en un complex Dubai marina, amb canals interiors, per albergar-hi empreses tecnològiques de la comunicació i de les TIC. La ciutat aposta fort per atraure les millors universitats del món i la part vella, al costat del port, conserva l'encant dels mercats àrabs. Només a uns 2 km del Dubai Mall o del centre Burjuman es troba el mercat de Al Karama, àrea on es venen marques d'imitació i productes sense marca, equivalent al mercat ambulant de casa nostra però en aquest cas fix en ?botigues amb aire condicionat, concentrades en els baixos d'uns quants blocs de ?pisos. En elles encara es compra per regateig.
Dubai és una ciutat neta, ordenada, amb gust per la construcció i l'urbanisme, amb parcs i jardins verds plens de flors, milions de flors, sense robatoris ni por a ser intimidat, en definitiva, una ciutat ideal pels turistes, objectiu que han triat els seus responsables. Dubai serà el centre de compres de l'àrea de l'Índic, de l'Àfrica Oriental, d'Orient Mitjà, de la Península Aràbiga, potser de tot el món musulmà i part de l'europeu.
Tothom diu que el cas Dubai és una bombolla immobiliària. Pot ser, però no amb les mateixes conseqüències que la nostra. Per tenir tanta aigua s'ha de destil·lar aigua de mar. El consum d'aigua a Dubai és de 230 l/dia/habitant, lluny dels 105 de Barcelona (2,2 vegades). Per generar l'electricitat necessària per fer anar els aire condicionats i la ciutat necessiten un parc de generació de 9.500 MW, i invertir cada any 1.000 milions de dòlars per atrapar la demanda. La potencia elèctrica és aproximadament la que té Catalunya si la comparem a igualtat de factor de disponibilitat. El consum per habitant és de 13,7 MWh/h.any, quan a Espanya és de 5,8 (2,4 vegades). Enguany han començat un programa per atraure especialistes que ajudin a disminuir el consum energètic, passant d'un creixement del 10% anual al 5% i amb l'objectiu per l'any 2030 de tenir el 30% de l'energia renovable. Una oportunitat pels enginyers espanyols.
La bombolla de Dubai és relativa perquè obtenen el gas del seu subsòl i tenen els recursos financers per seguir invertint. El compte corrent dels Emirats Arabs Units, el país de Dubai, té un superàvit exterior del 7,7% del PIB, mentre que la bombolla espanyola el va posar al -10% del PIB. Dubai m'ha fet veure que el món va a tota pastilla i ens roba vendes per tot arreu, en aquest cas turistes de compra o de luxe. El món ha crescut mentre nosaltres ens dedicàvem a construir pisos sense comprador durant 10 anys. La pèrdua de competitivitat espanyola en tots els àmbits és alarmant, i el turisme n'és un d'ells.
Per això em trec el barret davant la iniciativa dels hotelers de Girona amb la proposta Girona 10. És innovadora, trenca esquemes i permetrà anar trobant fórmules de potenciació del turisme a casa nostra que ajudin a recuperar el temps perdut, sumant oferta pública i privada, aixecant sinèrgies. Felicitats, amics hotelers, aquest és el camí en el que cal perseverar.
Després de celebrar l'entrada del nou any veient els impressionants focs de mitjanit, el milió de persones que ens trobàvem en els carrers, places i canals del Burj Halifa vam voler tornar en metro. El tap va ser monstruós, nosaltres vam tardar dues hores, la qual cosa va fer veure que el país encara té molt per recórrer en organització. Però també ens va mostrar la calma dels habitants de la ciutat, l'absència d'agressivitat, afavorida, naturalment, per la manca d'alcohol.
