Les revelacions d'Alfons Quintà en aquest diari no fan altra cosa que posar al descobert els entramats (en plural) existents a la sanitat catalana. Un model tan pervers que impossibilita saber -per molt que els periodistes ens hi esforcem- on acaba el sector públic i on comença el privat. Un model on es barregen interessos que mai saps fins a on arriben. Un model on conviuen una sèrie d'empreses controlades per uns personatges que resulta que també estan darrere les administracions públiques que contracten els serveis d'aquestes societats. El més irritant de tot és que ara s'ha conegut el cas de Josep Prat, ni més ni menys que president de l'Institut Català de la Salut, però no és el primer. El model va ser orquestrat pels antics governs de Jordi Pujol (CiU), que van gaudir d'anys i panys per muntar-lo a la seva manera. El tripartit, amb el PSC al capdavant, va ser incapaç de canviar res. Ans al contrari, va permetre que les mateixes urpes continuessin esgarrapant. I ara la situació s'està agreujant amb el nou govern de CiU perquè a tot això s'hi afegeix la crisi galopant i un intent -veurem com acaba- de privatitzar encara més el sistema sanitari públic.
