Un dels últims Consells de Ministres de l'anterior govern va aprovar l'anomenada "Estratègia Espanyola d'Ocupació +55" per al període 2012-2014. Les pautes d'actuació del document poden ser perfectament assumides segons la meva opinió, en gran part com a mínim, pel govern del Partit Popular. El text té el seu origen en l'Acord Social i Econòmic:, el punt central de referència per abordar la situació de les persones d'edat avançada al mercat de treball era el seu manteniment en l'ocupació i la reducció, o supressió, dels incentius per abandonar-lo prematurament (baixes voluntàries incentivades, prejubilacions, É). Per la seva part, el Reial decret-Llei 3/2011 va concedir un termini de sis mesos des de la seva entrada en vigor per a l'elaboració de l'Estratègia, essent els objectius els ja apun?tats a l'ASE, és a dir "afavorir el manteniment al mercat de treball de les esmen??tades persones i promoure la reincorporació al mateix d'aquelles que perden la seva feina els últims anys de vida laboral".

El document repassa en primer lloc quina és la situació d'aquests treballadors al mercat de treball a Espanya i quines són les perspectives de futur, tractant-se d'un col·lectiu que significa el 12% de la població ocupada i el 8% de les persones en situació de desocupació. Les taxes de feina són semblants a les del conjunt de l'Europa dels 27, però inferior en cinc punts a la mitjana de la Unió Europea a 15, és a dir exclosos els països de l'Europa central i de l'Est que van entrar a partir de l'1 de maig de 2004. Una dada rellevant que s'ha de tenir en compte és el creixement de la població femenina experimentat des de l'inici de les crisis, situació que probablement tingui molt a veure amb l'increment de la desocupació masculina, i un altre no menys destacat és que el nivell de qualificació professional és globalment més baix que el de la mitjana de la població treballadora, i que de la mateixa manera que en el conjunt d'aquesta població la taxa d'ocupació de les persones amb nivell educatiu superior és molt més elevada, gairebé el doble, que la mitjana de les persones de l'esmentada edat (63,4 i 36,5 %, respectivament).

A continuació, l'Estratègia passa revista a com es planteja la situació laboral de les persones d'edat als països de la UE, que en termes generals, i seguint les Directrius de la UE en matèria de feina, es concreta en com elevar les seves taxes de treball i en l'augment de l'edat mitjana de sortida del mercat laboral, xifrada actualment en els 61,4 anys. Es passa revista a les diferents estratègies posades en marxa en diversos països, des d'aquelles centrades en la consecució de la plena ocupació, i que per tant centren les seves mesures laborals a garantir la permanència dels treballadors d'edat, fins a les que posen més la seva atenció en les mesures de protecció social, o bé un punt intermedi. Sembla que les tendències més recents a Europa apunten, segons el document ara objecte de comentari, a l'adopció de mesures (formatives, de prevenció, sobre condicions de treball) que potenciïn la participació al mercat laboral, o el que és el mateix, la millora de les seves condicions de treball i dels seus nivells de qualificació i competències, i la dissuasió de la jubilació anticipada.

El text repassa posteriorment les mesures normatives (en la seva gran majoria legals, encara que en l'àmbit convencional també hi ha aportacions interessants) vigents i d'aplicació per al col·lectiu, recordant que durant bona part de l'anomenada època d'expansió econòmica la permanència dels treballadors d'edat no va ser l'objectiu prioritari, sinó que ho va ser molt més l'entrada dels joves. Les mesures s'agrupen en tres grans categories: en primer lloc, aquelles que tenen per finalitat afavorir la permanència dels treballadors al mercat laboral, i serveixi com a exemple la jubilació gradual i flexible o les bonificacions en les cotitzacions empresarials en la Seguretat Social per a treballadors de 59 anys o més amb contracte indefinit; en segon terme, les que afavoreixen la seva reincorporació al mercat laboral quan perden l'ocupació, com els tallers d'ocupació dirigits de manera prioritària a majors de 45 anys o les bonificacions en les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social per la contractació indefinida de majors de 45 anys desocupats de llarga durada; en fi, les mesures que guarden relació amb l'edat i les condicions d'accés a la jubilació, com ara la jubilació anticipada, les clàusules de convenis col·lectius o els convenis especials amb la Seguretat Social.

Els objectius generals de l'Estratègia són quatre, per al desenvolupament dels quals es preveuen diverses línies d'actuació, en el benentès que s'ha de destacar la manifestació que les necessitats de feina que tingui el col·lectiu d'edat avançada han de situar-se en el terreny normatiu "en idèntic nivell d'importància que permetin l'accés a l'ocupació o, en el seu cas, que aquesta es mantingui". L'elevació de la taxa d'ocupació i la reducció de la de desocupació (primer objectiu) passa per aconseguir la prolongació de la vida laboral del col·lectiu, amb el seu indubtable impacte tant en termes de taxes d'ocupació com en el de la protecció social (segon objectiu), per a la qual cosa cal millorar les condicions d'ocupació (tercer objectiu, en el qual incloc també la formació permanent des d'etapes laborals més primerenques) i promoure la reincorporació dels que són fora d'aquest però sense deixar de banda una adequada cobertura de desocupació quan es trobin en aquesta situació i continuïn disponibles per treballar (quart objectiu).

Des d'aquest plantejament general, es proposen actuacions en matèria de jubilació parcial i contracte de relleu, els incentius generals per al manteniment de l'ocupació (bàsicament es tracta de debatre sobre l'eficàcia de les bonificacions en les quotes empresarials a la Seguretat Social com a mecanisme més o menys útil per al manteniment de la seva ocupació), el manteniment en l'ocupació dels treballadors autònoms (amb suport en els àmbits de protecció social i financer), la revisió de les clàusules dels convenis col·lectius sobre jubilació forçosa (proposant-se una acurada valoració per part dels agents socials de "la legalitat, encert i oportunitat de mantenir aquest tipus de clàusules en els convenis col·lectius"), la formació al llarg de tota la vida laboral i no només com a mesura curativa quan s'acosta l'edat d'abandonament del mercat laboral o quan es comprova l'obsolescència dels coneixements adquirits, i en fi allò que el document qualifica, i estic d'acord amb el seu plantejament, de "sensibilització social dels valors positius de la feina dels treballadors, en especial dels de més edat".