En motiu de l'Any Maragall, en què s'han organitzat molts actes acadèmics, exposicions, conferències i fins rutes literàries, em vaig proposar fer memòria d'aquest nostre gran escriptor sempre que tingués oportunitat, ben convençut que seria la millor font d'una bona doctrina. Confesso que no m'han faltat ocasions.

El dia de la festa de la Puríssima, recordant els anys de Seminari en què la celebràvem solemnement, tot parlant de la mare de Déu, no podia deixar de fer referència a la seva bella poesia "La nit de la Puríssima": "Quin cel més blau aquesta nit, / sembla que es vegi l'infinit. Aquesta nit és bé una nit divina/ La Puríssima del cel va baixant/ per aqueix blau cel que ella il·lumina/ deixant més resplendors en cada estel (...)".

He hagut de presidir moltes celebracions d'enterraments i en el seu "Cant Espiritual" he trobat la millor manera per parlar de la vida que ens espera després de la mort "Sia'm la mort una major naixença".

He llegit que la seva obra poètica és relativament minsa si la comparem amb la producció en prosa, amb més de 450 textos... Per això, també la seva prosa m'ha ajudat. Sempre que, com a capellà d'un col·legi religiós, he anat a alguna classe (aquest curs, malauradament, poques vegades, per raons que no s'escau explicar aquí, però que m'ha dolgut pel bé que es deixa de fer als nois/es), més d'una vegada he recordat un altre bell text, "Elogi del viure", convençut que feia bé a ells i a mi : "Estima la teva vocació... Esforça't en la teva tasca... Quan fas tot en el teu treball, fas més que un emperador, fas més que el polític, que l'agitador, que el qui governa. El món s'arreglaria bé tot sol, només que tothom fes el seu deure amb amor a casa seva (...)".

Entre els més de 450 escrits seus, com he llegit, hi ha molts articles. Convidat a participar en la festa que els Mitjans de Comunicació del Bisbat organitzen en motiu de la festa de Sant Francesc de Sales (que se celebra justament demà, 24 de gener), he trobat un bon text de Joan Maragall per a tots els que es dediquen a escriure, a fer periòdicament algun article. És el conegut text "Elogi de la paraula", del qual transcric aquests paràgrafs: "Amb quin sant temor no hauríem de parlar ("escriure"). Havent-hi en la paraula tot el misteri i tota la llum del món hauríem de parlar com encantats, con enlluernats... Com podem parlar fredament i en tanta abundància? Hauríem de parlar molt menys i sols per un fort anhel d'expressió (...)".

Si bé el nostre gran escriptor parla de la paraula, m'he permès la llicència de posar en parèntesi "escriure" per allò que tots haurem escoltat més d'una vegada: "Abans de parlar, pensa. Abans d'escriure, repensa". Perquè, com resumeix en poques paraules la nostra rica llengua llatina, scripta manent: els escrits queden. Per bé i per mal.