Ahir es va inaugurar a Mas Bes de Salitja una nova planta de cogeneració amb biogàs a partir de purins. Serà la segona que executa l'empresa Apergas, de Sant Esteve de Guialbes, de les cinc que té en cartera. És una notícia important pel fet que comença a posar ordre a l'excés de purins que provoquen una sobredosi en els camps on s'han abocat fins ara.

Durant anys s'han buscat solucions al problema de purins que no sigui la de repartir-los pels camps en forma d'adob. La conseqüència d'aquesta sobredosi als camps és que ha contaminat gairebé tots els nivells freàtics a les comarques on hi ha hagut aquesta pràctica.

Fa uns quinze anys es va posar de moda a Osona una tecnologia que assecava els purins amb calor, essent l'excusa per muntar plantes de cogeneració. No cal dir que aquella tecnologia va ser un fracàs pel fet que generava gran quantitat d'olors i altres problemes d'explosions. El problema s'ha començat a resoldre quan la tecnologia ha anat cap on havia d'anar, a la digestió dels purins de forma biològica i a la producció de biogàs que es pot utilitzar en la producció d'electricitat.

Però la notícia també és important perquè exposa que el sector ramader està disposat a modernitzar-se, a invertir en tecnologia i a fer camí cap al futur. Els ramaders fa anys que es van tecnificant, controlant el menjar dels animals, automatitzant l'estada i el munyir, controlant la qualitat dels productes, comercialitzant directament... i ara hi afegeixen el control de la despesa energètica i ambiental. Tot i que el nombre d'exemples a les nostres comarques encara és petit, indica que ha començat un bon camí impulsat pels joves ramaders.

La modernització de l'explotació de vaques comença per automatitzar la recollida de purins i fems emmagatzemant-los en un dipòsit. Els purins entren a la planta de biogàs per bombeig mentre que els fems hi entren amb les pales del tractor, previ emmagatzematge en una sitja. En la planta de biogàs es barregen els purins amb els fems en una bassa d'acumulació que té una capacitat de 7 dies i una forta agitació. La bassa alimenta el digestor primari de 1.700 m3 a 38º, calor que s'obté de l'energia del mateix procés. D'aquest digestor es traspassa el digestat a un altre de secundari de la mateixa capacitat. Els digestors tenen en la seva part superior una cobertura de lona en forma de cúpula on s'emmagatzema el biogàs format. El gas es purifica traient-li elements pesats i es passa per un filtre de carbó actiu per separar els components químics aliens al gas metà.

El gas obtingut és enviat a un motor de gas de 250 kW per produir electricitat amb un rendiment del 39% i del qual s'aprofiten totes les fonts de calor per produir aigua calenta: del calor de l'oli, del refredament de les camises i del tub d'escapament de gasos. En total, el rendiment del sistema és del 85%.

El que em fa més il·lusió és que el desen?volupament d'aquesta activitat estigui liderat per empreses del territori, en concret per l'empresa Apergas, que treballa amb empreses en coneixement en automatització de processos com Augi, de Palol de Revardit, i Inelgir en la instal·lació d'alta tensió. El motor que instal·len és un motor MAN encapsulat per l'empresa alemanya Cenergy.

Aquests dies participo en l'impuls d'un grup inversor que té com a objectiu la difusió de la cogeneració arreu. Des de la seva primera implantació a principis de l'any 1990, la cogeneració s'ha estès amb certa facilitat en la indústria, però no ha reeixit a penetrar a la resta de sectors de l'economia.

És difícil que un empresari s'adoni que l'energia, a part de ser un cost important, pot ser també una oportunitat per a la seva empresa. La frase que he escoltat més sovint en els 30 anys d'experiència en el sector és "això no és el meu negoci". Un greu error, ja que tots els costos formen part d'un negoci, amb l'afegit que la cogeneració pot ser per a moltes empreses una millora de productivitat notable que pot fer la diferència amb la seva competència. És així en el sector paperer i ho pot ser en altres activitats econòmiques. Les nostres possibilitats en cogeneració ens donen avantatges respecte a tota la indústria europea i això mateix pot passar amb el sector hoteler, ramader i agrícola. Obviar aquest avantatge competitiu respecte a la competència exterior és un greu error empresarial.

En els sectors industrials més extensius en l'ús energètic serà difícil col·locar més centrals de cogeneració, però en els sectors residencials com els hotels, els blocs de pisos agrupats i centralitzats, les oficines i en el sector públic... la feina és immensa. Perquè tinguem una idea de com de malament s'han fet les coses en els últims anys, només cal veure que s'ha construït el nou hospital de Parc Aulí de Salt, el complex centralitzat d'oficines de la Generalitat a Santa Caterina i el nou hospital d'Olot sense cogeneració. I no us dic res de la feina a fer en escoles, pavellons i altres edificis públics. Tot està per fer.

L'objectiu en els propers decennis serà la millora de l'eficiència en tots els àmbits, però sobretot en l'energètic, i una part important del procés passa per la cogeneració, que té rendiments entre el 70% i el 90%, que millora la productivitat on es posa, que augmenta el nivell tecnològic del territori, que ajusta la producció elèctrica al mateix consum i que disminueix la pèrdua del 10% en el transport d'electricitat.

Per això em fa il·lusió explicar una notícia com la de Mas Bes.