La poc realista obsessió per convertir l'aeroport del Prat en un hub internacional ha comportat la pèrdua ?d'al?menys 150 milions d'euros de diners públics invertits en el fallit projecte de Spanair per crear una "companyia de bandera" catalana quan les aerolínies ja feia temps que havien deixat de ser controlades pels estats. És a dir, la Generalitat va arribar tard i malament. Els governants catalans haurien d'haver reflexionat sobre el que va manifestar fa uns mesos Charles Duncan, vicepresident d'United Airlines, l'aerolínia més important del món: "El panorama està molt cobert, amb la qual cosa Barcelona té porques opcions de competir amb els grans hubs de Heathrow, París o Frankfurt. En un segon nivell hi ha Madrid, Amsterdam, Copenhaguen i Zuric, més petits, però amb molt trànsit de connexions (...). Barcelona mai no competirà amb aquests set aeroports. Li caldrien 20 anys per ser un aeroport semblant a París". No es pot dir que Charles Duncan, que alguna cosa hi deu entendre, de tràfic aeri, revelés res desconegut. Ho sabia tothom, menys els polítics catalans, tantes vegades encegats amb projectes ficticis i ruinosos. Però, a banda del fet que l'aeroport de Barcelona és el que és, l'aposta per Spanair estava condemnada al fracàs des del primer dia. Tenia els costos d'una gran aerolínia quan bàsicament competia amb les de baix cost. Spanair estava desubicada feia temps. Ni els suecs de SAS havien aconseguit reflotar-la. Des que estava en mans catalanes, Spanair va perdre 186 milions d'euros el 2009, 115 el 2010 i uns 140 el 2011. Insostenible. La recerca d'un soci industrial -Qatar Airways- ha fracassat tant pel temor que la Unió Europea obligués a retornar les injeccions de diners públics com per la pretensió de les institucions catalanes de seguir controlant la majoria del capital. Al final, al Govern català no li ha quedat cap altra sortida que tancar l'aixeta dels ajuts. Ara, el més preocupant és el futur dels més de dos mil treballadors de la companyia i saber què passarà amb els usuaris que havien adquirit bitllets. Però també és necessari que algú assumeixi responsabilitats i que ens expliquin com recuperarem els ciutadans els més de 150 milions d'euros invertits en un projecte que tothom sabia que era un pou sense fons.
