Quan Franco nomena Fraga ministre d'"informació", Josep Pla escriu al meu pare, l'editor de DestinoJosep Vergés Matas: "Li puc comunicar de molt bona font que Fraga, per compensar el fracàs d'Agustí a l'Español, li ha concedit un diari del vespre a Barcelona". Es tracta de Tele-Exprés, un diari que reflectia la mentida del règim de vestir-se de demòcrata. Irònicament, Tele-Exprés no sobreviu la democràcia de veritat.

Què era l'Español? Ignasi Agustí havia estat soci del meu pare a Destino fins a la meitat dels anys cinquanta, quan Agustí es convertí al feixisme i a l'Opus, no tinc clar en quin ordre. Malgrat els intents gens suaus del règim d'apropiar-se de Destino ("Dame tu dirección particular," li deia el governador civil, "que unos amigos míos quieren venir a verte"), el meu pare aconseguí comprar les accions d'Agustí.

Quan Franco encara creia que Hitler guanyava la guerra, el meu pare escriu a Josep Pla el novembre de 1942: "T'envio aquesta carta de l'Aparicio. El Español és un setmanari tipus Das Reich." El Delegat Nacional de Premsa i Propaganda, és a dir el cap de censura de Franco, ordenava al Camarada José Plà (sic): "Se ha iniciado la publicación de "El Español" donde se tratarán temas nacionales y extranjeros desde una posición española. Para tal fin solicito tu cooperación sobre el tema que consideres más interesante. Te saluda brazo en alto, Juan Aparicio."

El meu pare intenta convèncer Pla que faci un article perquè el règim els deixi una mica tranquils: "M'atreveixo a demanar-te com a favor especial que li enviïs aquest article que et demana. Fes un esforç. Les coses s'han arranjat molt per nosaltres i tornarem a tenir paper. T'ho demano purament per nosaltres, si et veus amb cor d'acabar d'ajudar-nos".

Una segona carta li dóna més pressa: "Et prego que m'enviïs l'article per a l'Español abans de marxar a fi de donar-lo personalment a l'Aparicio. Jo crec que farà un gran efecte i pot donar la darrera empenta per arrodonir les negociacions del paper. És molt important i perdona que insistexi." El règim no en tenia prou amb la censura i feia xantatge amb el paper.

Josep Pla no vol escriure per a la censura que li destrossa els articles cada setmana: "No penso pas donar res a l'Espanyol. Les punyetes, si no s'han acabat, estan a punt d'acabar-se i veurem coses molt grans. Tingueu cuidado." Potser Josep Pla confiava massa que els aliats acabarien amb Hitler i, per postres, amb Franco.

Finalment Pla escriu un article amb una carta en castellà macarrònic al meu pare perquè la vegi el cap censor, que és tota una burla: "En el artículo no hay título. Ya lo pondrá Aparicio. El artículo, que he escrito a gran velocidad para aprovechar su viaje, ha de corregirse y quitarle las faltas que pueda tener o tiene de castellano. A Aparicio hay que decirle que he escrito este papel a base de un pie forzado excesivo porque para mí este tema es de una completa esterilidad. Si Aparicio quiere dar algo de estos papeles, pueden cobrarlo y traerme el dinero. El artículo tiene muchas faltas y toda clase de simplezas. Hay que corregirlo con toda libertad. Adiós." Josep Pla torna la pilota al censor que li estripa els articles: que posi títol i ho canviï tot "con total libertad."

Així que Ignasi Agustí passà a dirigir el setmanari feixista El Español, quan no aconseguí fer un Destino feixista. Donat el seu doble fracàs, Fraga li atorga el Tele-Exprés, un tercer fracàs.

Fraga, a qui avui es pinta de demòcrata de tota la vida, promocionava el feixisme, ni que fos català.