La ciència afirma que les persones involucrades en tasques que exigeixen una notable concentració i desgast solen lliscar cap a l'egoisme. I que recorren al llenguatge sexista i als comentaris superficials. Els experts en les crisis psicològiques sostenen que la sobrecàrrega mental debilita l'autocontrol que associem a un ésser humà equilibrat, podent cursar amb excessos que mouen a la perplexitat. Ningú dubta que l'estrès descrit cal associar-lo obligatòriament a la gerència del Fons Monetari Internacional, la qual cosa disculparia Dominique Strauss-Kahn. La implicació en la Casa Blanca exoneraria Kennedy o Bill Clinton, mentre que la tensió de l'alta competició eximeix de responsabilitat Tiger Woods i la saga dels Ronaldos.

Si ho mirem de l'altra banda, les persones autocontrolades són uns ganduls lliurats a l'oci improductiu. La psicologia, que és una ciència eminentment femenina, surt així en defensa dels governants adúlters, conills d'índies del masclisme il·lustrat. El buidat de l'ego allibera la bèstia que portem a dins. Abunden a més els casos pràctics que corroboren aquesta tesi. Newt Gingrich és l'etern candidat Republicà a la Casa Blanca, famós per la seva tenacitat i les seves infidelitats. Imitava els adulteris de Clinton mentre denunciava l'escàndol de Monica Lewinsky. En aplicació estricta de la disculpa psicològica, va confessar que els seus primers passos sexuals "estaven parcialment impulsats per la passió que jo sentia pel meu país, Estats Units". El discurs transmet la imatge d'un polític anant al llit amb tota una nació. I sobretot, d'un home que sucumbeix a la lubricitat perquè està concentrat en missions sagrades.

Costa determinar si hi ha polítics seriosament malalts, o si només les persones seriosament malaltes es dediquen a la política. Una vegada constatat que la psicologia i potser la fisiologia condemnen els governants a l'apetit sexual descontrolat, cabria establir unes mínimes regles d'etiqueta. Per exemple, la imposició d'un límit d'una sola amant, per preservar les formes.

Ampliant lleugerament el focus, la comprensiva psicologia ensenya que no es pot culpar Einstein per no haver estat un bon pare de família. I als qui proposen la recepta de la mesura, aquesta virtut no fa avançar la civilització, segons es desprèn del mal exemple de Steve Jobs.