Aclariment de
l´Hospital del Mar
Maribel Pérez Piñero. Directora de Comunicació Corporativa. BARCELONA.
En relació amb l´article publicat pel Sr. Quintà el dia 23 de gener, en el qual atribueix una pèrdua d´activitat quirúrgica a l´Hospital del Mar d´un 55% en comparar el mes d´octubre de 2010 amb el mateix mes de 2011, ens escau advertir-los que les dades publicades són totalment errònies i en cap cas coincideixen amb les disponibles i trameses pel nostre centre a les autoritats sanitàries. En aquest sentit, els informem que a l´octubre de 2011 es van realitzar 481 intervencions quirúrgiques programades amb ingrés hospitalari, mentre que al mateix mes de 2010 van ser 496. És a dir, el mes d´octubre de 2011 es van deixar de fer 15 intervencions en regim d´ingrés hospitalari perquè van passar a fer-se en règim ambulatori, tal com ho demostra l´augment d´activitat de cirurgia ambulatòria, que va registrar un increment de 13 intervencions (518 al 2011-505 al 2010).
L´explicació d´aquesta errada potser rau en el fet que en l´article, en el paràgraf següent on s´assenyala l´activitat de l´Hospital del Mar, es descriu l´activitat de l´Hospital Joan XXIII de Tarragona amb exactament les mateixes xifres d´activitat en termes quantitatius el 2010 i el 2011 que la que s´atribueix a l´Hospital del Mar. Creiem que una confusió entre els dos centres pot explicar la divergència de dades. En qualsevol cas, aquesta divergència de dades ens dificulta entendre el perquè de la valoració negativa que fa l´articulista sobre el descens de les intervencions quirúrgiques programades amb ingrés previ. La disminució de les estades hospitalàries preoperatòries es considera un indicador d´eficiència, perquè s´incrementa la disponibilitat de llits i es millora l´atenció al pacient perquè se li estalvien estades hospitalàries innecessàries.
Els entrebancs del
pelegrí de Tossa
Francesc A. Picas. LA JONQUERA.
Tossa, ciutat senyora del Mediterrani, cada any, el 20 de gener, per Sant Sebastià un fill de Tossa, en nom del poble, vestit de Pare Pelegrí porta una ofrena a l´ermita de Sant Sebastià, aixecada a Santa Coloma de Farners en acció de gràcies al Sant per haver deslliurat Tossa d´una terrible pesta, fa uns 500 anys.
Per Sant Sebastià de 1937 Tossa no va poder complir el vot del poble. A Catalunya, el 20 de juliol de 1936 s´havia implantat una revolució anarcomarxista que prohibia les tradicions i les festes religioses. Llavors, unes famílies de Tossa, per Sant Sebastià de 1937, per no trencar el Vot de poble, organitzaren amb astúcia una romeria secreta. Enviaren un home que amb gran discreció anés a peu de Tossa a l´ermita de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners. L´ermita era trossejada i la imatge desapareguda, però el missatger arribat a l´ermita deixà en secret l´ofrena al lloc on hi havia hagut l´altar i la imatge de Sant Sebastià, digué un parenostre en veu baixa i tornà a Tossa, a peu.
Fins per Sant Sebastià de 1940 Tossa no pogué celebrar el Vot del Poble de forma brillant i popular. Els polítics que prohibiren les tradicions religioses havien passat a França, per la Vajol, el 7 de febrer de 1939. L´ermita de Sant Sebastià havia estat restaurada i la imatge col·locada de nou a l´altar. Des de Tossa, a partir de 1940, cada any el 20 de gener un Pare Pelegrí es dirigeix a l´ermita de Sant Sebastià, de Santa Coloma, a complir el Vot del Poble; una simpàtica festa popular.
Un jutge per a la història
Jordi Vidal Bernades. palafrugell.
El meu sincer suport al jutge Garzón i el meu condol a la justícia espanyola. Jutges, advocats i polítics s´han rendit al pecat capital nacional de l´enveja. Potser perquè la ira, un altre pecat capital, ha conduït el seu desig de venjança cap a un personatge al qual manifesten tanta repulsa. Corruptes i ultradretans els van brindar l´oportunitat per seure al seient dels acusats. Potser perquè mai agafaran el seu prestigi internacional, potser perquè tampoc tindran la seva presència mediàtica, no sé si buscada o no.
Garzón ha estat un jutge mediàtic i controvertit, perquè així ens l´ha presentat la premsa. Però hem d´atorgar-li el mèrit d´haver prestigiat i popularitzat, en el sentit de fer-la més propera i democràtica, la justícia espanyola. Se l´acusa de parcialitat, quan ha acusat polítics socialistes i populars. Se l´acusa de mediàtic, quan ha instruït casos que bé podrien haver assumit d´altres.
La justícia espanyola quedarà qüestionada, malparada i trencada dins i fora de les nostres fronteres. Mai ha estat tan cega.
