Menys dependència única i més vies

de solucions

Maria Mascort Aguado. GIRONA.

Una altra empresa que ha fet fallida. Un altre negoci que ha clausurat la seva activitat. I, malauradament, una altra vegada que milers de persones s´han vist de sobte al carrer, sense feina. Spanair no ha pogut superar aquesta crisi tan bestial que estem vivint, i ha tancat per última vegada les seves ales, en aquest cas. Els motius: la impossibilitat evident de més subvencions per part de la Generalitat i el trencament del possible pacte amb Qatar Airways per aconseguir finançament extern. L´aerolínia no ha pogut seguir la seva activitat a causa de falta de diners per afrontar els seus deutes, malgrat que havia rebut ajuts econòmics de la Generalitat en el període anterior. Aquí és on entra en joc el meu plantejament: Spanair hauria d´haver intentat buscar des del principi altres vies de finançament abans d´acabar depenent a vida o mort d´una sola opció, que en aquest cas ha estat Qatar Airways. Jo sóc una estudiant de segon de batxillerat i he fet el meu treball de recerca sobre l´aerolínia Ryanair i els conflictes que ha tingut amb la Generalitat a l´aeroport de Girona. Per això, de la notícia tan recent de la suspensió de pagaments de Spanair m´ha cridat l´atenció el fet que s´ha confiat cegament en un únic suport, i quan aquest ha refusat la ­con­tinuïtat dels ajuts econòmics, l´empresa s´ha ensorrat automàticament. Si una cosa n´hem tret d´aquests conflictes és que, quan dues empreses o institucions negocien un tractat, ambdues parts han de tenir altres solucions en el cas hipotètic que finalment es trenqués l´acord.

Del «Titànic» al

«Costa Concordia»

Marina Gassiot Bosch. Serinyà.

L´accident és un succés imprevist, i, per tant, no desitjat, que altera o interromp el desenvolupament normal d´una activitat. L´accident no és fruit de l´atzar, sempre hi haurà una o diverses causes que el produeixen, per tant és imprescindible controlar-les o eliminar-les per impedir que aquestes es produeixin. En qualsevol treball els accidents poden passar i han de ser investigats i analitzats amb determinació, però les irresponsabilitats que comprometen la salut, la integritat física o la vida de les persones han de jutjar-se de forma molt severa. Quan la vida de les persones depèn d´altres, aquests han de tenir vocació pel que estan fent, han de tenir experiència, responsabilitat... i un plus d´heroïcitat. No es pot ser covard ni es pot pensar primer en un mateix si al teu costat hi ha persones que poden perdre la vida per no fer bé la teva feina. És a dir, que les teves responsabilitats se´n van aigua avall.

Gràcies, Hospital

de Lloret

Rosa Marquès i Carbó i Rosa Maria Martínez i Marquès. en nom de tota la Família. lloret de mar.

Tot i que ja els ho hem manifestat personalment, volem fer públic l´agraïment de la família Martínez i Marquès a tot el personal de l´Hospital Socio-Sanitari de Lloret de Mar, on ha estat ingressat, fins la seva mort al Geriàtric del mateix Hospital, l´endemà de complir els 75 anys, en Joan Martínez i Codina, popularment conegut com a «Juanillo». El tracte professional i personal que ha rebut, de la direcció, dels caps de departament, de tot el personal, i la comunicació i relació humana de tots, amb ell i amb la família, no es poden pagar amb diners! Moltes i moltes gràcies, per tot! Mai us ho podrem pagar; però tampoc mai podrem oblidar, ni deixarem de manifestar, en privat i públicament, aquest agraïment!

Eterna gratitud

Javier Jiménez Rosillo. SALT.

Aquesta petita «missiva» per donar les gràcies a l´equip d´emergències del dissabte nit 28 de gener i de dia 29 de l´hospital Santa Caterina pel seu esforç altruista i innegable actuació en la salvació i tornada a la vida de Pili, no només als metges, també infermeres, cuidadors d´entrada, seguretat etc. No tinc la forma adecuada d´expressar la seva magnífica tasca, gràcies a ells tinc al meu costat a la persona que em fa feliç dia a dia. Gràcies també pel tractament exquisit rebut, encara tenint problemes de personal a causa de les incomprensibles retallades en aquest sector. Gràcies!

Un termòmetre

desaparegut

Gerard Taulé Codinach. girona.

Estic fent la cerca d´un termòmetre registrador que vaig deixar penjat en un arbre prop de la riera Xuncla a Sarrià de Dalt. Consta d´una pila adherida a un suport de color groc, la pila enregistra les temperatures i porta una anella per subjectar-se a l´arbre. Es tracta d´un aparell molt important per a mi, ja que estic fent la tesi doctoral «El clima urbà de Girona» i necessito les dades tèrmiques recollides per aquest aparell que formaran part de la tesi. Es gratificarà la persona que me´l porti.