Ala coneguda frase del cantant Raimon "al meu país no sap ploure", n'hi haurem d'afegir una altra: "Al meu país no sabem gestionar les nevades". Passem de la manca de previsió a l'excés de zel. No hi ha dubte que la psicosi pel caos de fa dos anys ha pesat en les decisions que ha adoptat l'actual Govern català en les últimes hores. "Val més prevenir que reparar", va explicar ahir el conseller d'Interior, Felip Puig, afegint que "de les lliçons de fa dos anys se n'han extret algunes conclusions i això ens ha fet tenir més travat el tema de comunicacions". En la nevada de març del 2010 -una de les més intenses caigudes en anys a Catalunya- van confluir diferents aspectes: 1. Les previsions es van quedar curtes; 2. Ningú no es va creure la magnitud de la nevada: ni els ciutadans, ni el mateix Govern, que no va alterar la seva agenda; 3. La caiguda de nombroses torres elèctriques amb municipis que van estar una setmana sense llum va amplificar les conseqüències, ja importants, de la nevada. La responsabilitat de tot plegat va recaure en el Govern. Per tant, el nou executiu i els ajuntaments han preferit passar-se de frenada en les mesures preventives que quedar-se curts. És evident que resulta millor prevenir que curar, però tot ha de tenir el seu just equilibri. No té cap sentit enviar els escolars a casa el dijous al migdia quan regnava un cel bastant serè i la primera neu ja s'havia fos feia hores. I tampoc no en té que la Universitat de Girona suspengui totes les activitats del dijous a la tarda, del divendres i fins i tot del dissabte sense saber quines seran les conseqüències de l'anunciat temporal. Al final, les dues nevades -relativament febles, llevat de punts molt concrets com a la Costa Brava centre- han caigut a la matinada i al vespre, cosa que ja reduït el seu impacte. Han estat nevades discretes, res a veure amb les del 2010 i 1986 ni, per descomptat, amb les que han afectat aquests dies el centre i el nord d'Europa. I, sense anar tan lluny, en altres punts d'Espanya han estat molt més intenses i no s'han suspès les classes ni s'ha creat el mateix clima d'alarma que a casa nostra. Les nevades sempre alteren la vida quotidiana. No cal desorbitar-les més.