F a uns anys es va decidir que al cinema català li faltava glamur. Ràpidament van anar a copiar el model dels Oscars, van comprar una catifa vermella, van tocar quatre fanfàrries, van buscar-hi un nom de renom internacional i van néixer els premis Gaudí. Després ens preguntem per què va passar el que va passar a la gala de dilluns dels premis? Un espectacle d'autèntica vergonya. Tenim un glamur d'estar per casa i la millor catifa que li podem posar a determinats personatges que intenten liderar el cinema català és la d'estar per casa. Volem imitar i ni tan sols això sabem fer. Volien fer quatre gracietes al president Artur Mas i al conseller Mascarell i el que van fer va ser el ridícul. El cimema català no es mereix aquest tractament. Darrerament, en l'àmbit internacional ha rebut molts elogis. La pel·lícula Pa negre en seria un clar exponent. Directors com Albert Serra, Jaume Balagueró o Agustí Villaronga han rebut el reconeixement internacional. Per això, ens sobra tot aquest encant d'estar per casa i sentir-nos que som el melic del món. Així mai anirem enlloc i continuarem fent riure.