Hi ha una relació inversament proporcional entre la quantitat de pensament que es desplega en les campanyes electorals i el nombre d'idees que, una vegada finalitzades, provoquen en la premsa. A menys pensament, més idees. Ho acabem de veure a les primàries del PSOE, en les quals els contendents han apel·lat sobretot a les emocions. Vet aquí una campanya sentimental, per no dir-ne sentimentaloide, influenciada pel pensament Twitter o el pensament Facebook, no ho sé, potser pel pensament prêt à porter o a punt per portar, un pensament empaquetat al buit que, una vegada obert, convé conservar a la nevera. És el signe dels temps, de manera que no ho lamentarem per no semblar antics. L'eslògan publicitari ha guanyat la batalla a la locució reflexiva, d'acord, res a oposar-hi, hi ha èpoques per a l'explosió i moments per a la implosió.
El curiós és la quantitat d'anàlisis explosives provocades per una campanya tan implosiva. Fa diversos dies que llegim als diaris i escoltem per la ràdio observacions finíssimes i complexíssimes sobre els resultats de l'esmentada campanya socialista. N'hi ha alguns que posseeixen la profunditat d'una genial partida d'escacs (si fos cert que els escacs són profunds). Ve a ser com si una mala novel·la produís crítiques genials, com si sobre una pel·lícula mediocre s'escrivissin tesis doctorals sublims. Escolti, que la campanya ha estat horrorosa, molt exemple de democràcia i el que vostès vulguin, però poca o cap concepció del món, poca mirada intel·ligent sobre la realitat. Jocs de paraules, sí, molts, alguns d'enginyosos, però l'enginy i la intel·ligència no sempre formen un matrimoni compatible. A vegades, quan entra l'enginy per la porta, surt la intel·ligència per la finestra.
Potser, doncs, no és que no hi hagi pensaments, sinó que es troben fora de lloc. Quan la crítica gastronòmica, per posar un altre exemple, és molt millor que la gastronomia, convé pensar si no està tot de cap per avall en el món de la restauració. Quan el discurs polític es troba per sota de l'anàlisi del discurs polític, és perquè alguna cosa fa pudor de podrit a Dinamarca. Shakespeare sempre torna al lloc del crim.
