El ministre d'Agricultura i Medi Ambient, Miguel Arias-Cañete, s'ha proposat revisar la llei de costes perquè aquesta "sigui compatible amb el creixement econòmic". Aquesta ambigua justificació ve a significar que alleugerirà algunes de les imposicions més estrictes de l'actual regulació, fet que ha posat en alerta les entitats conservacionistes del litoral. Els ecologistes avisen que la reforma suposarà una pèrdua de protecció del marc actual. El litoral mediterrani ja ha estat prou agredit -en unes zones més que en d'altres- tant per la permissivitat de les lleis que s'han anat succeint al llarg de les últimes dècades com per la vulneració d'aquestes. Afortunadament per la preservació paisatgística, la llei de costes és una de les més inflexibles que s'han elaborat en els últims 30 anys, però aquesta mateixa inflexibilitat -positiva en els aspectes generals per evitar que els rajols substituissin els paratges- ha resultat un obstacle per integrar casos i circumstàncies que requeririen un tractament específic. Ens estem referint, per exemple, a la indefensió de molts veïns d'Empuriabrava i Santa Margarida, els quals van construir amb llicència municipal, figuren en els registres de la propietat i ara l'Estat els exigeix retornar el terreny per ser d'ús públic. La bona conservació de la costa -un dels principals actius del negoci turístic-, la seva protecció davant pràctiques especulatives i destructives del paisatge o de la privatització de l'espai públic és compatible amb actuacions que el sentit comú autoritza. Com expliquen els especialistes en Dret Administratiu de la Universitat de Girona, no hi ha cap normativa europea comparable amb l'espanyola en el sentit de vincular la protecció mediambiental de la costa amb el domini públic.
