La Comissió Europea va publicar el passat 17 de gener el llibre verd Reestructuració i previsió del canvi: quines lliçons treure de l'experiència recent? Amb aquest document s'obre un període públic de consultes fins al 30 de març, i els resultats d'aquest debat seran incorporats, segons s'afirma en la introducció, "al rellançament de l'agenda sobre flexiseguretat, amb vistes també a orientar un debat renovat a nivell de la UE sobre l'ocupació i marc possibles per a la reestructuració". Per cert, el llibre verd ha merescut una dura crítica de la Confederació Europea de Sindicats, ja que és del parer que no cal llançar "una gran consulta pública" sinó "adoptar mesures concretes en l'àmbit europeu sobre les reestructuracions i com anticipar-s'hi".
El document, que està acompanyat d'un informe dels serveis tècnics de la Comissió sobre què s'ha fet a Europa els últims anys i en el qual s'analitzen les diferents mesures i polítiques posades en marxa en diferents Estats, consta d'una introducció en la qual es planteja, amb caràcter general, com engegar una política de reestructuració proactiva "per a la competitivitat i el creixement futurs". A continuació s'analitzen quins ensenyaments poden extreure's de les crisis, el repte de la competitivitat que té la UE i la importància de potenciar l'ajust econòmic i industrial, el repte de l'"adaptabilitat" (sembla que anem canviant de "paraules-moda" en el llenguatge econòmic-social de la CE) de les empreses i l'"ocupabilitat" (aquesta ja no és nova, certament) dels treballadors, i com ha de situar-se l'empresa en la fase central del procés de reestructuració, de quina manera i en quines condicionis cal crear sinergies en el procés de canvi industrial, i per fi quin ha de ser el paper de les autoritats regionals i locals en tot aquest procés. En cada apartat s'inclouen una sèrie de preguntes amb les quals es pretén canalitzar el debat públic.
El llibre verd constata una cosa ja clarament coneguda com és la pérdua de milions de llocs de treball per la crisi i el cost humà que això ha implicat, amb importants diferències en el nombre de persones desocupades en els Estats de la UE i també amb diferents polítiques per abordar la crisi en matèria de reordenació del temps de treball, mobilitat sectorial dels treballadors afectats i polítiques de formació i aprenentatge. Planteja que les empreses s'han d'adaptar cada vegada més ràpidament als canvis amb una important aposta per polítiques d'innovació que millorin la seva competitivitat i que s'adaptin a una realitat econòmica cada vegada més afectada per un procés de mundialització de la producció.
Es pregunta, i aquest és un dels continguts més importants del document i de la consulta pública llançada, com mantenir el model social europeu, entenent que inclou un nivell elevat d'ocupació i una adequada protecció social, i facilitar al mateix temps l'adaptació empresarial a un cada vegada més ràpid procés de canvi, plantejant la necessitat de canvis normatius que afavoreixin polítiques de redistribució de recursos entre empreses i sectors professionals i que millorin la capacitat d'adaptació de les empreses, els treballadors i les regions afectades pels processos de canvi.
Per fi, el document dedica també una especial atenció al sector públic, cada vegada més afectat per polítiques de restriccions i ajustos pressupostaris, en tant que utilitza a elevat nombre de persones (administració pública, sanitat i educació com a exemples més significatius) i crida l'atenció sobre els efectes molt positius que algunes de les activitats del sector públic generen sobre la productivitat total (pensi's, per exemple, en com afecta una bona política educativa o sanitària sobre la qualitat de vida de les persones treballadores en la seva condició de treballadors i de membres d'unitats familiars), i per això la Comissió crida l'atenció sobre la importància de definir estratègies de reestructuració que "tinguin degudament en compte el paper específic dels serveis públics, sense oblidar la seva contribució a la productivitat del sector privat".
En abordar els ensenyaments de la crisi, amb el seu impacte en el creixement de la desocupació i l'afectació especial a col·lectius desfavorits i a determinats sectors d'activitat (la construcció seria el més significatiu), el document proposa diverses mesures que poden adoptar-se per abordar les situacions que estem vivint i les que es produiran en els pròxims temps, posant l'accent, en l'àmbit sòciolaboral, en polítiques actives de mercat de treball i polítiques de formació molt selectives que facilitin tant les transicions professionals com la reincorporació al treball de les persones desocupades de llarga durada.
Es valoren, dins de l'especificitat de cada context, les mesures de flexibilitat interna adoptades com són les reduccions de jornades i de salaris com a via alternativa a l'extinció de contractes, les polítiques de jubilacions anticipades (no valorades positivament per la Comissió en altres documents), la distribució flexible dels temps de treball, ampliació dels períodes de percepció de prestacions per desocupació, etc... En qualsevol cas, i em sembla important destacar-ho en aquests moments, la Comissió constata que "el diàleg social i la negociació col·lectiva han tingut un paper més destacat que mai a l'hora d'adaptar la producció, l'organització del treball i les condicions de treball a les circumstàncies estrictes i en ràpida mutació imposades per les crisis".
Arribats a aquest punt, la Comissió formula aquestes preguntes: "Són adequades aquestes mesures i pràctiques relacionades amb la reestructuració, i especialment els sistemes de jornada reduïda, per afrontar la crisi? En quins contextos específics? Son capaços de fer front a la persistent debilitat de la demanda? Finalment, què poden fer els Estats membres, la Comissió o els interlocutors socials per compartir i difondre les millors pràctiques en aquest àmbit i fomentar una aplicació més àmplia d'aquestes?".
En definitiva, un document de lectura interessant davant la recent aprovada reforma laboral a Espanya. De l'esmentada reforma en parlaré en un pròxim article, una vegada que sigui coneguda en la seva integritat.
