Fabià Estapé, economista il·lustrat, ens ha deixat per sempre. Cal dir que, quan jo cursava la carrera de Ciències Econòmiques, ell va ser l'acadèmic invisible de les assignatures de Política Econòmica a tercer (1969-1970), a quart (1970-1971) i a cinquè (1971-1972).

En aquells temps, el mestre de tants economistes era Rector Magnífic de la Universitat de Barcelona per acord del Consell de Ministres del 7 de novembre de 1969, en substitució de Manuel Albaladejo i va cessar l'1 de febrer de 1971, quan se'l va nomenar comissari adjunt del III Pla de Desenvolupament.

Abans, però, el 3 de gener de 1969, havia acceptat ser vicerector i, pocs després, el 17 de gener, després d'una assemblea en el paranimf de la Universitat Central, es va produir l'assalt al rectorat que va culminar amb la defenestració d'un bust en bronze de Franco.

La resposta del règim va ser suspendre les classes i decretar l'estat d'excepció durant tres mesos. El ministre d'Informació i Turisme, que era Manuel Fraga, clamava: "É Se trata de acciones claramente concertadas para meter al país en una ola de confusión y de subversión mundialÉuna estrategia en la que se utiliza la generosidad ingenua de la juventud para llevarla a una orgía de nihilismo, de anarquismo y de desobedienciaÉ". Quins daixonses!

Quan es van reprendre les classes, agents de les Forces d'Ordre Públic, coneguts com "els grisos", ocupaven la facultat, demanaven el carnet i escorcollaven bosses i motxilles.

En aquest període convuls, Fabià Estapé pertanyia a la fracció reformista del règim i estava prou atabalat com per impartir classes a la promoció 1967-1972.

Amb tot, recordo un parell d'aparicions a l'aula a finals d'octubre del 1969, alegre i cofoi, per presentar-nos el seu ajudant. Malgrat la seva absència, continuava essent el catedràtic titular i, com que ho tenia tot lligat i ben lligat, els deixebles seguien fil per randa els seus apunts carregosos i reescalfats.

A tall d'exemple, en aquelles llibretes, s'hi pot llegir la frase següent: "El concepto de Política Económica presenta una primera dificultad: es necesario distinguir la actividad intelectual consagrada al estudio de su objeto, de la realidad integrada por dicho objeto". Quina subtil reflexió! Bé, cal oblidar aquells temps tan grisos.

Tanmateix, a més d'un economista controvertit, era un personatge peculiar. Les seves converses amb Josep Cuní, a Catalunya Ràdio, l'any 1994, recollides en el llibre Lliçons d'economia recreativa, traspuen l'experiència, la sornegueria i la murrieria d'un gat vell que anomenava a tot déu pel nom i els dos cognoms.