Ha de donar per viure

Per recordar com eren les coses: fa set anys Carolina Alguacil va encunyar el terme mileurista en una carta a El País. Explicava la vida d'un noi de trenta anys llicenciat universitari i amb màsters que, després de passar per sistemes de contractació molt barats, s'havia convertit en un professional d'experiència en una gran ciu?tat i no guanyava més de mil euros al mes, sense pagues extra. Encara que llavors alguns paletes podien estar en 3.000 euros -segons lloc i obra-, l'Agència Tributària va assenyalar el 2007 que un 58% dels treballadors espanyols guanyava menys de 1.100 euros bruts mensuals. Com passa amb tantes paraules, el seu significat va ser immediatament corromput per l'ús i es va dir "mileurista" a persones que no tenien aquesta preparació i que haurien d'haver estat anomenades "sis-cents euristes".

Per alguna raó interessada s'està donant a entendre que els salaris són alts a Espanya. Els empresaris volen abaixar-los i el Govern els acaba de donar el mecanisme per fer-ho. Amb una "reforma agressiva" estan "refundant el mercat laboral", aquest planeta deshabitat. Com que hi ha 5.300.000 aturats no es parla més que d'aconseguir una feina. Si s'abarateixen més els salaris no donaran per viure perquè els impostos i els preus pugen, hi ha prestacions que es retallen i a Espanya, ara mateix, és impossible aconseguir un sostre nou en propietat i és caríssim de lloguer.

A tot Occident creixen els treballs que no donen per viure. Quan són molts, tampoc donen perquè visquin els altres. Es pot oblidar durant un temps que no es viu per treballar però s'aguanta poc en un treball que no dóna per viure. Si la vida no es guanya amb la feina es busca la proteïna on n'hi hagi i s'aconsegueix pel procediment que sigui. Compte.