"Totes les persones tenen el mateix dret als béns que són necessaris per a l'existència. Per tant, tot ésser humà té dret a viure i, consegüentment, a tenir els mitjans per alimentar-se, vestir-se i tenir una casa. Un bon criteri per comprovar la bona marxa d'un país no és el nombre dels seus milionaris, sinó el fet que ningú no passi fam" (Gandhi)

En llegir aquest pensament de Gandhi m'he revingut de les persones que darrerament veiem per Girona remenant contenidors d'escombraries a la percaça de quelcom per menjar. Aquestes persones, la veritat, passen força desapercebudes, potser perquè veure-les ens molesta èticament i estètica. En repassar informacions recents sobre el tema veig coses que em criden l'atenció:

- El regidor de Serveis Socials de Girona es reuní amb diverses cadenes de supermercats per aconseguir que el menjar que és a punt de caducar no es llenci, sinó que es col·loqui en prestatges a fi que les persones necessitades puguin retirar-lo. El mateix regidor proposa que aquests aliments se situïn en locals adjacents als establiments per tal de no destorbar-ne la venda normal. Pregunto: els supermercats, disposen de locals adjacents que no utilitzin? És una bona idea però, no és el mateix Ajuntament qui hauria de recollir els aliments i fer-los arribar a l'economat de Pedret que és, em sembla, l'únic que hi ha a Girona? No és funció primordial de l'Ajuntament vetllar perquè totes les persones que viuen a la ciutat disposin dels aliments suficients i no passin gana?

- El Banc dels Aliments i Càritas demanen que aquest material es distribueixi a través dels economats que gestionen. Això podria evitar la picaresca que qui retira els aliments no sigui qui realment els necessita.

- Una cadena catalana de supermercats ja ha arribat a un acord amb el Banc dels Aliments, a nivell de tot Catalunya, i aquesta entitat recollirà i repartirà els aliments retirats de la venda. Mentre que una altra cadena, de marca alemanya, ja ho lliura a entitats que es dediquen a donar-ho a la gent necessitada.

- Alguns supermercats han contractat un servei d'escombraries que recull aquests productes i, segons tinc entès, el mateix camió ja els trinxa directament. La solució més còmoda, més fàcil i menys solidària i responsable.

- Hem sentit moltes vegades que no hem de donar diners a les persones que en demanen a la via pública perquè l'Ajuntament no permet que, a Girona, ningú passi gana ni visqui a la intempèrie. Això, ara mateix, encara és així?

Algunes dades sobre productes alimentaris malbaratats que se'ns faciliten fan escruixir les consciències: amb el menjar que es llença als EUA es podrien alimentar mil milions de persones; a Europa es destrueix gairebé el 50% del menjar que es produeix; a l'Estat espanyol uns tres milions de tones anuals de productes alimentaris es desaprofiten; a Catalunya, el 58% del menjar que es llença procedeix de les llars.

Recomano informar-se amb la lectura del llibre de Tristram Stuart, Alianza Editorial, juny 2011, Despilfarro. El escándalo global de la comida.

Aquesta informació ens pot portar a una reflexió individual profunda per veure com va la nostra sensibilitat (o la nostra consciència, com vulgueu), envers les persones necessitades del nostre entorn que, per causes que no se'ls poden atribuir, no tenen prou ingressos per proveir-se del menjar necessari ni per tenir un sostre digne. Hem pensat mai en el deure ètic o moral de -en un sistema econòmic injust i ple de desigualtat- portar una vida més austera, menys consumista, i compartir amb els necessitats part del que nosaltres tenim i a ells els manca? En aquests dies de fred intens, ens podem quedar tranquils a casa, ben peixats i calentons, i oblidar-nos dels qui no tenen sostre o l'aliment necessari?

La crisi, provocada pel sistema econòmic global, colpeix a tort i a dret sense mirar a qui fa mal. A més d'ajudar els qui ho necessiten ens cal cercar mesures per combatre la injustícia social i la desigualtat que impera.