En un article publicat recentment, el rector de la Universitat Internacional Valenciana, Juan Manuel Badenas, afirmava que "a Espanya tenim un sistema universitari que, en les actuals circumstàncies, és difícilment sostenible. Això ho sabem els rectors, però també ho intueixen la resta de catedràtics i la immensa majoria dels professors de les nostres universitats públiques". Són nombrosos els experts que en els últims anys han definit com a insostenible i ineficient l'actual model universitari. Aquesta setmana, la degana de Ciències de la Universitat de Girona, Victòria Salvadó, ha trencat la monotonia discursiva i ha denunciat que la UdG "té més caps que indis (...) Filologia Catalana té cinc catedràtics per a vuit estudiants (...) Juntament amb altres degans, hem demanat a l'equip de Govern que abans d'aplicar segons quines retallades faci una anàlisi de com està organitzada aquesta universitat". Una part dels estudiants s'està mobilitzant contra les retallades. Però, mentre aquestes protestes són genèriques, i fins i tot ambigües, Victòria Salvadó ha apuntat cap a qüestions concretes. Interpretem que la degana de Ciències diu que, si s'ha de retallar, que es faci en despeses inútils i burocràtiques. Les universitats són un dels estaments més opacs del sistema públic espanyol. Sabem en què es gasten els pressupostos les administracions públiques, però els comptes de les universitats són un misteri. Aquesta setmana hem sabut que el dèficit de l'Autònoma de Barcelona és de 47,7 milions d'euros, deu milions més dels que el centre va reflectir en els seus comptes. Fins fa poc, la Universitat era intocable. Qüestionar el seu model o les seves despeses eren temes tabú. Doncs, en aquesta etapa tan decisiva per al futur de tots, també s'ha de poder qüestionar. I s'ha de recordar que les nostres universitats no figuren entre les 200 millors del món. I s'ha de saber que les universitats americanes, les millors, funcionen com a empreses que premien per damunt de tot l'eficiència i la competència i que competeixen per atraure els millors alumnes i contractar els millors professors. Només els immobilistes no desitgen debatre allò que no funciona o que és susceptible de millorar.