Cartes

de mercat

joan nualart. blanes.

Els ajuntaments es queixen que han de prestar molts serveis per als quals no tenen assignació pressupostària, però moltes vegades els serveis que presten estan perfectament coberts per la iniciativa privada i els ajuntaments no fa més que entrar a competir amb ajuts públics i per tant amb deslleialtat envers el sector privat.

L´Ajuntament de Blanes manté un servei de lloguer de pisos pel qual controla uns 230 habitatges, que tenen una cobertura d´una macropòlissa que paguem tots els blanencs per si els inquilins deixen de pagar els lloguers i aleshores l´asseguradora –el contribuent– cobreix els impagats.

Al marge que m´agradaria saber quant costa aquesta assegurança, correspon a l´ajuntament oferir aquests serveis, quan hi ha 15 o 16 operadors al sector que competeixen pels mateixos pisos i pels mateixos preus en caiguda lliure?

Els ajuntaments han de tenir una funció social, de suplència del sector privat i no competir-hi directament. Ara dissortadament hi ha moltes famílies que queden excloses de la vida laboral i sense un sostre on aixoplugar-se, i és en aquest moment on ha d´intervenir l´ajuntament, però no, el tripartit va mostrar a la ciutadania com es practica l´intervencionisme pur i dur del mercat,i d´aquí els dèficits devastadors que tenallen l´acció de Govern del Sr. Artur Mas, descomptada la crisi i l´espoliació que patim pel fet de viure a Catalunya.

Fóra bo que el Govern clavés un cop de puny damunt la taula i suprimís tots els excessos intervencionistes que tenen efectes demolidors damunt les hisendes locals i que ara intentaran compensar amb uns augments dels rebuts d´IBI fora de mesura per aprofundir l´extorsió, juntament amb els augments de l´IRPF, i les retencions sobre tots els actius financers i/o immobiliaris que ja practica el Gobierno de España.

A l´entrenador

HÉctor martínez romero. salt.

Com si fos aquest mateix matí encara recordo el fred que hi feia. Les tardes de diumenge d´aquella temporada, i l´anterior, les vam passar al pavelló parroquial de Sant Josep. I, també com si fos en aquest precís instant, encara em ve al cap que, en dues temporades, mai va aprendre´s el meu nom. Per a ell, jo era «tu, el de Salt». Érem una trentena de nanos. Tots de categoria de minibàsquet, entrenant i demostrant la nostra vàlua al míster, del que deien que era una eminència en tècnica individual. Després de vàries setmanes, i encara sense saber com, vaig acabar esdevenint un dels escollits i vaig tenir el plaer de poder compartir banqueta amb cognoms d´il·lustres gironins (Guirao, Sima, Rabasseda o Mayol entre d´altres) que, més tard, sí han acabat ensenyant-nos que en sabien d´això.

Anys més tard vaig tornar a coincidir-hi . Aquest cop jo vestia de gris i duia un xiulet entre les mans i ell se situava a una de les dues banquetes. S´hi jugaven quelcom més que dos punts a la classificació. Si no recordo malament, era un Adepaf-Masmitjà que, si no em torna a fallar la memòria, va acabar guanyant el visitant després d´un partit molt disputat. Quan el partit va acabar, va venir a mi amb intenció de discutir alguna de les jugades del partit però no sé ben bé què el va frenar. Em va mirar als ulls i mig somrient va dir-me un: «Ostres, el de Salt, Héctor. Quant de temps! Ben xiulat.» En memòria a en Rafel Vilar, entrenador que vam tenir a l´equip de tecnificació gironí.

Rubalcaba i els sindicats

david arboix i arús. girona.

Rubalcaba s´ha despenjat un cop més amb una altra declarada de les seves: «El PP es manifesta amb la Conferència Episcopal, nosaltres anem de bracet dels sindicats».

Ja ho pot ben dir. Quan aquests darrers anys els socialistes han estat untant les diferents associacions sindicals amb subvencions i beneficis de tota mena s´han assegurat tenir-los quiets, amb la boca ben callada. Ni l´impressionant nombre d´aturats –fruit d´una patètica gestió de govern– els ha esperonat a tossir una miqueta al govern o criticar, encara que lleument, la política econòmica. Ara, quan els populars els han posat les coses clares i es veuen amb l´aigua al coll, tot és bramar i queixar-se.

Aquesta no és manera de fer política, senyor Rubalcaba, això és enredar la gent. No ha sabut governar el país en vuit anys, és més, vostè i el seu equip l´han enfonsat i ara pretén donar-nos lliçons?