Duran i Lleida defensa Eurovegas, però admet que podria fer créixer la prostitució "de luxe" i planteja el debat sobre si és millor que les professionals del sexe estiguin a les carreteres o bé "discretament en un hotel". Aquest home és una mina. Mentre el seu amic Mas peregrina pels mitjans assegurant que els casinos només representen un 4 per cent del projecte, que no hem de patir perquè la cosa anirà de convencions, balnearis i parcs infantils, va el d'Unió i incrementa la seva llegenda negra obrint interrogants que semblen escrits per Barney Stinson. No sabem si l'ha traït el subconscient o tenia ganes de guanyar-se quatre columnes als diaris de l'endemà, però del seu escrit de defensa sobta, principalment, pel simplisme amb què afronta el problema. La prostitució s'ha de combatre i punt, importen poc els contextos i les circumstàncies. Si tota la pedagogia que sap fer sobre el tema és que les prostitutes quedin agrupades "discretament en un hotel" demostra, un cop més, que això de viure en un hotel tants dies a la setmana l'ha convertit en el Salinger de la doble moral. És molt xocant que admeti, així sense despentinar-se, que Eurovegas equival a més putes per metre quadrat, i acte seguit es dediqui a glossar les virtuts d'aquest despropòsit empresarial i iconogràfic. Gràcies, Duran, per dir en veu alta el que molts saben d'Eurovegas i no diuen a conveniència per vendre després la moto de la victòria moral sobre Madrid. Ara, el que fa por de veritat de la seva posició és la seva insistència a afegir "de luxe", llegint-lo sembla ben bé que si les putes són "de luxe" el mal és menor. El paio és classista fins i tot per a això. Doncs mira, el que seria "de luxe" és que les seves arcaiques opinions se les guardés per a la seva democristiana intimitat, així la resta del món podria continuar vivint de la il·lusió que hi ha vida intel·ligent a la classe política d'aquest país.
