La Setmana Santa provoca als ateus i agnòstics un profund desassossec quan s'adonen que la litúrgia catòlica envaeix carrers i places dels pobles i ciutats d'arreu del país.
La seva inquietud augmenta quan contemplen espaordits la proliferació, a les televisions públiques, d'imatges de misteris o passos processionals; d'escenificacions del viacrucis; de desfilades de confrares vestits amb capes i caperutxes, capirots, capuços o cucurulles; de la legió de manaies o soldats romans armats i del retruny de tambors i cornetes alhora que els portadors d'atxes (ciris llargs i gruixuts) empastifen de cera el paviment.
Hi ha laics que, amb els ulls esbatanats, miren bocabadats la renglera de penitents descalços arrossegant cadenes, carregant a les espatlles enormes creus o fuetejant-se l'esquena amb ganes. Al seu costat, els suplicants amb els braços enlaire murmuren pregàries.
La visió d'aquesta mena d'èxtasi és una expressió del masoquisme d'aquells que volen fer-se perdonar errors inconfessables i demanen la gràcia de Déu, alhora que és un recordatori vivent de com la recerca de la santedat pot arribar a la pròpia immolació quan la cultura religiosa es converteix en fanatisme.
Per tant, qualsevol ressò mediàtic d'aquestes manifestacions és una promoció escandalosa del culte al patiment, a la tortura i a la mort que ens retrotrau a un passat en el qual la jerarquia catòlica, sempre a redós d'un poder dictatorial santificat, presidia les nostres vides.
Com si res no hagués canviat, a la comitiva és probable que hi participin promotors immobiliaris sense escrúpols que van comprar terrenys a baix cost per construir habitatges que van vendre a preus sumptuaris.
També s'hi poden afegir directors de sucursals bancàries que van concedir hipoteques a tort i a dret o que van encolomar participacions preferents a estalviadors ingenus.
Fins i tot, sota la disfressa de natzarens, es poden amagar els assessors fiscals que van muntar societats d'inversió de capital variable (sicavs) per captar accionistes nominals entre amics, empleats i familiars per ajudar a eludir el pagament d'impostos a les grans fortunes.
De segur que, enmig d'aquesta gentalla, hi haurà alguns afectats per un pròxim desnonament, aturats que viuen de la caritat i gent de la tercera edat estafats pels venedors de fum.
Ara bé, a les persones de bona fe els servirà de ben poc d'encomanar-se a la misericòrdia divina. Els responsables de les seves penalitats són capaços de predicar que el sacrifici en aquesta vida terrenal és molt petit en comparació amb la recompensa de la vida eterna.
Quina poca-soltada, no?
