L´organització
del MIC
Olga Rodríguez Quintana. BESCANÓ.
El MIC (Mediterranean International Cup) és una experiència engrescadora per als jugadors, per al turisme i per als ajuntaments organitzadors, però on queda la qualitat de l´organització pel que fa al futbol? Tot sembla molt controlat des de fora, però un cop veus com funciona tot t´adones dels dèficits.
Per començar, no hi ha liniers, cosa que dificulta la feina dels àrbitres. Seguint amb l´aspecte arbitral, sembla que en cas de dubte tingui raó l´equip que ha viatjat més quilòmetres, i és que deu quedar molt bé dir que el torneig l´ha guanyat un equip de Qatar. Com al futbol professional, és massa fàcil xiular a favor d´un equip gran.
Tampoc sembla correcte que el fisioterapeuta encarregat d´assistir els jugadors que es fan mal sigui a la vegada qui s´ocupi de recollir les pilotes, de manera que perd efectivitat.
Finalment, voldria comentar que segons les normes no hi ha temps afegit, però que sí que s´ha afegit temps en alguns partits o que s´han perdut massa minuts en d´altres per garantir el resultat.
En definitiva, hi ha molts aspectes que s´haurien de millorar en aquest torneig de futbol base que se celebra cada any al nostre territori i que aplega equips de tot el món.
Salvem la filosofia
Xavier Serra Besalú. girona.
Des de fa ja anys, moltes persones reconeixem que les matèries de l´àrea de Filosofia (actualment Filosofia, Història de la Filosofia, Educació ètica, Ciutadania, Psicologia i Sociologia) estan sent menystingudes en l´ensenyament secundari del país, en part per culpa de Madrid, però no només per ells.
És evident que fer assignatures d´una hora setmanal és ridícul i un despropòsit pedagògic reconegut. També que la competència del professorat necessita una dignitat en el tractament, que a vegades manca.
Cal retornar la dignitat a aquesta àrea, que té 2.500 anys d´antiguitat i que permet la integració dels coneixements i la maduració dels joves. Els professionals s´hi estan esforçant, i n´hi ha mostres suficients arreu de Catalunya.
Diferents plataformes, amb el suport d´Universitats, han organitzat per al proper dissabte 14 d´abril al matí, a l´Ateneu de Barcelona, un acte informatiu i reivindicatiu: «Salvem la Filosofia, ara!».
L´objecte
de la reforma
Jordi Vidal Bernades. palafrugell.
Quant el Govern del Sr. Rajoy diu que amb la reforma laboral estan pensant en els aturats, en veritat el que estan pensant és en reduir la xifra, perquè realment és escandalosa. Com es fa? Molt senzill.
Primer es deixa passar un temps perquè la xifra s´estabilitzi (fins a sis milions més o menys), de manera que es permet als empresaris que sanegin a la seva conveniència les plantilles amb les noves i avantatjoses condicions d´acomiadament. En una segona etapa, podran contractar aprofitant les noves condicions. Pel preu d´un acomiadament, podran contractar dos o tres nous assalariats amb condicions irrisòries i tenir-los a prova durant un any. També gaudiran d´avantatges fiscals. Resultat final, en un o dos anys s´haurà reduït la xifra d´aturats segurament a la meitat, i a treure pit!
És aquest el camí de la plena ocupació i de la qualitat que un país amb futur necessita per competir?
Agraïment
a l´Hospital
de Santa Caterina
Eduard Teixidor Ventura. Cassà de
la Selva.
Malauradament, el passat 27 de març el meu pare, en Josep, ens va deixar després d´una llarga i dura malaltia. En un curt període de temps, com a conseqüència de la mateixa evolució de l´afecció, el meu pare va haver d´ingressar en diverses ocasions a l´Hospital de Santa Caterina de Salt. En totes aquestes vegades, voldria remarcar que l´atenció del personal sanitari (metges, infermeres, auxiliars, zeladors, administratius i personal de neteja) va ser excels.
En aquest sentit, la meva mare, la meva germana i jo voldríem agrair d´una manera especial la feina feta al personal de la sala d´hospitalització F, lloc on el meu pare va restar aquestes darreres vegades. La competència, humanitat, paciència, comprensió, compassió i empatia de tots aquests grans professionals va fer possible que tant la nostra estada com, sobretot, la dels darrers dies del meu pare fos més amena i «agradable».
Tot i estar en èpoques de retallades en l´àmbit de la sanitat, vàrem poder copsar que l´alt nivell d´atenció sanitària del qual gaudim rau, principalment i essencialment, en els seus recursos humans. Segurament, si el mateix conseller de Salut o algun alt càrrec del govern hagués vist i viscut el que nosaltres hem experimentat, s´ho pensaria dues vegades abans de mantenir les retallades que han anat imposant en aquests darrers temps; sobretot aquelles que afecten el pal de paller del nostre sistema sanitari: els seus treballadors.
Des d´aquí els nostres agraïments i els encoratgem perquè segueixin igual. Moltes gràcies.
