La recepcionista ens pregunta: "Volen l'habitació amb vistes a la piscina?" "La meva apreciada esposa mereix, evidentment, la millor cambra de l'hotel", que li responc jo. "Doncs aquí tenen la 212". Ens hi instal·lem. Sortim a passejar. No és fins al capvespre, després de visitar les col·leccions d'art d'època romana i medieval de l'atrotinat Musée Languedocien, que m'adono de la presa de pèl. Com pot ara l'hotel donar-nos a escollir si fa tot just quatre dies vam reservar per Internet l'última habitació disponible, a un preu immillorable, és clar. "Un 4 estrelles com el Suite Novotel de Montpeller no hauria de caure en aquestes baixeses", reflexiono, estimulat davant un imponent entrecot en un restaurant prop de la plaça de la Comédie. No sense resignació recordo la màxima de H.G. Wells que la publicitat és la mentida legalitzada. No hi ha un pam de net. Però bé, l'estada a la capital llenguadociana ho compensa. És una ciutat lluminosa i airejada. Per cert, impressionant Museu Fabre. És com mig Louvre. Inacabable. Hi han invertit més de 60 milions en reformes. Delacroix, Courbet, Maillol, Rubens, Veronese, Zurbarán, Dufy...
