L'OCDE (organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) insta els seus països membres a invertir en educació com a solució a llarg termini de la crisi econòmica, davant el cost que té per a la societat i els individus el fracàs escolar dels seus estudiants. Segons l'estudi "Equitat i qualitat educativa", una població amb nivells reduïts d'ensenyament mina la capacitat de produir, créixer i innovar dels seus països, a més de perjudicar la cohesió social i imposar despeses addicionals a l'administració pública. Un estudi presentat per l'OCDE el 2010 revelava que la despesa pública en educació entre 2000 i 2007 a Espanya era del 4,3% del PIB, per sota dels països de l'OCDE (5,2%), Unió Europea (5,3%) i molt per sota dels estats capdavanters, la majoria del nord d'Europa: Noruega (6,8%) Suècia (6,7%) i Finlàndia (5,9%). És cert que el mateix estudi detallava l'esforç realitzat a Espanya en els anys precedents per situar-se a nivells raonables d'inversió en educació, però, quan encara estàvem lluny de ls mitjanes de molts països del nostre entorn, les retallades amb l'excusa de la crisi poden resultar letals per a un país que, segons l'informa PISA, té uns nivells educatius discrets. Primer van ser les retallades de la Generalitat i ara les de l'Estat central. En aquest ocasió, el ministre Wert ha aconseguit posar d'acord en el rebuig de les mesures a Ensenyament, les associacions de pares i les organitzacions d'estudiants i professorat. També és cert que a Catalunya no resulta gaire complicat unir-se davant qualsevol decisió de Madrid, però aquesta vegada no només s'envaeixen competències, sinó que s'agreugen les retallades. El Govern Rajoy, incomplint una promesa de la campanya electoral, ha posat les tisores en Educació, Sanitat i I+R, tres eixos fonamentals en el benestar i el progrés, tot ignorant que retallar en educació sol sortir car.
