El comportament del Rei
m. victòria mateU. SANTA COLOMA DE
FARNERS.
Però en quin país vivim? Com a ésser humà no sé si sento més indignació o més vergonya pel lamentable succés del qual el Rei ha sigut protagonista. Amb els greus i dolorosíssims problemes que pateix el «seu poble» es permet un viatge de plaer a un estat africà famós pel terrible comerç dels diamants de sang i on, previ una desorbitada despesa, es pot, rifle en mà, abatre elefants o altres animals, fet colonial i prepotent, que arriba al coneixement públic per la casualitat del seu accident.
Dies abans, el seu nét (encara un nen) i acompanyat per adults que presumptament obliden el respecte a la llei, es fereix amb una arma de foc mentre practica per emular, en un futur, el seu pare i el seu avi en l´activitat cinètica. La caça, en ple segle XXI, diu molt de qui mata animals grans o petits per afició, però si aquesta diversió es practica en un temps en què els súbdits d´un país són víctimes de situacions extremes i molt angoixants que ells no han provocat, això té uns qualificatius innombrables.
Sense entrar en altres temes nefastos de la Família Reial que tots coneixem aquests darrers temps, en el «comportament exemplar» demanat pel Rei al Nadal entrem tots i a la monarquia se li ha d´exigir encara més, un principi ètic i moral de solidaritat social envers les persones que pateixen i envers el país que representa. Vull creure, però, en escriure aquestes línies, que les noves disposicions del poder no les consideraran incitacions al terrorisme, ja que finalment, al poble ja ens volen retallar fins el dret (mai violent) d´expressar verbalment la nostra vàlua i indignació plenament justificades.
Omplir els calaixos, per a què i qui,
senyor Mas?
Joan Garcia. Girona.
El Sr. Artur Mas ha demanat un esforç als catalans per «omplir els calaixos» de la Generalitat. M´ha sorprès que un estirabot d´aquesta magnitud hagi passat desapercebut a la premsa catalana. Bé, la sorpresa és relativa perquè estem en un país dominat pel pensament governamental. El que més m´ha indignat és el que hem sabut després. El Sr. Mas va dir aquestes paraules a Campllong, instants després que hagués aterrat a Riudellots amb un helicòpter. Es veu que el Molt Honorable es trobava a Llívia en una estada privada i no volia fer tard. Ho paguem entre tots.
Hem d´«omplir els calaixos» de la Generalitat perquè el Sr. Mas pugui viatjar amb helicòpter perquè es veu que s´ha quedat adormit? Doncs, amb mi que no hi comptin. Jo ja sé a on van els meus diners: a les butxaques d´en Millet, a senyors i partits que s´aprofiten dels fons ocupacionals, a col·locar amics, coneguts i saludats en càrrecs públics, a assessors de la Generalitat i la Diputació, a pagar informes ben remunerats com els del número dos de Cultura, Sr. Solà; a factures de l´empresa del Sr. Matas; a mantenir un pou sense fons de TV3 només per fer-se propaganda i autobombo, etcètera, etcètera.
Sr. Mas, amb tot això i molt més, s´ha de tenir molta cara per demanar als catalans, i molt més en aquests moments quan la majoria de famílies no gaudeixen dels privilegis dels polítics, «omplir els calaixos» de la Generalitat. Poden seguir intentant enganyar amb la propaganda de TV3 i els mitjans de comunicació afins –la majoria dels que existeixen a Catalunya–, però no tots els catalans som babaus.
És hora
del cop de falç
enric carcereny beltran. lloret de
mar.
Catalunya, el gran comtat, qui t´ha vist tan ufana i plena. La caverna ens ha declarat la guerra més cruenta. El doctor Zanar, no para de collar el garrot, a la nostra gola seca. El rei Borbó, un elefant acaba de matar. Ara és hora segadors. És temps de sega. Fins la nostra llengua, volen condemnar, defensors de la terra, alcem la nostre bandera, que a la plaça de Sant Jaume ens hem de trobar tots els catalans i cridar a la Independència.
