Cartes

Francesc Buixeda Cabré. GIRONA.

El Govern de l'Estat aprovarà el copagament dels medicaments als pensionistes així com incremen?tar les aportacions del personal que estigui en actiu, justificant-ho per reduir la despesa sanitària amb 7.000 milions d'euros, se suposa per pressions de Brussel·les i dels anomenats mercats. Altre cop toca als pensionistes, són els que estan en mans del Govern i per tant qui paga mana. Es tracta d'una nova retallada de les pensions. Redueixen novament per al copagament, segons sigui el tram de "rendes", fixeu-vos bé, no amb referència a la pensió? El Govern de la Generalitat aprovava les ?taxes de l'euro per recepta, i que segons sembla s'ha d'estudiar si s'aplicarà quan llegeixin la lletra petita de la disposició del Govern de l'Estat, segur que ho aplicaran. I el recàrrec que varen imposar també la Generalitat sobre el consum dels carburants per finançar la sanitat, on ha anat?

Sempre als pensionistes i els funcionaris, ah, però aquests darrers solament els de carrera, dels eventuals i/o de confian?ça no en parlem, aquests estan protegits pel carnet corresponent. Què se n'ha fet d'eliminar una gran part d'empreses públiques innecessàries o inoperants? No n'han tornat a parlar. ¿I d'aprimar les administracions públiques, i de les subvencions als sindicats i la patronal, i de les diputacions i consells comarcals, etc., etc.? Les promeses electorals ja s'han oblidat.

Per aquest camí no anirem a enlloc, no es fa res absolutament per parar l'increment constant d'aturats i les entitats bancàries no fan res més que fusionar-se o vendre's i demanar més calés, però res d'obrir l'aixeta a les petites i mitjanes empreses i autònoms, que són els que fan rutllar l'economia del país. Quan temps durarà a?questa situació? Si us plau, agafeu el toro per les banyes d'una vegada per totes.

A Blanes ens tanquen la UEC

Guillem Carreté Fisas. blanes.

És de sobres conegut que vivim en un sistema productiu en el qual qui no genera guanys, no produeix, no interessa. Aquest és el primer pensament que té el sistema vers aquells estudiants que a l'ESO no són capaços de seguir el currículum, i que, a més, descontrolen les classes, així que els aparten. La UEC (unitat d'escolaritat compartida), en canvi, pretén que aquests menors que estan en ple aprenentatge, a través d'uns plans gairebé individualitzats, puguin formar part del sistema. Els donen l'oportunitat que aquest no els vol do?nar, i així eviten que es puguin convertir en exclosos socials.

Però el nostre ajuntament de Blanes torna a cobrir-se de glòria i decideix que aquest serà l'últim any de la UEC a la nostra població. Exerceix de sistema i decideix no gastar-se ni un cèntim en uns nois que no produeixen, i als quals, quan siguin majors d'edat, ja els donarà un entrepà i un bitllet de bus cap a una altra població. Això sí: tenim un pavelló preciós.

Som i serem... o no

josep puiggros gafarot. palamós.

Fins quan haurem d'aguantar senyors polítics catalans, fins quan haurem de parar l'altre galta i abaixar-nos els pantalons, quan deixaran vostès les seves mesquineses de partit, els seus personalismes i diran prou? Hi ha tres formes de conquistar un país, una és per les armes, l'altre arruïnar-lo econòmicament i una tercera carregar-lo d'emigració i que perdi identitat. Les competències del Govern català no tenen cap força, Madrid es queda amb tot, infraestructures, inversions, art, cultura, moda, esport, fins i tot si poguessin ens prendrien en Gaudí i el Mediterrani, manin allà les dretes o les esquerres.

Posa la pell de gallina escoltar el conseller Recoder dir que el sistema de rodalies català no és segur, que en qualsevol moment pot passar un accident greu, que no hi ha diners per invertir, que una desgràcia en els túnels del Clot podria passar. Abans teníem el ministre Blanco que prioritzava les inversions fora de Catalunya, inversions ruinoses però s'havia de contentar altres regions d'Espanya, naturalment amb els nostres diners, faltaria més! Ara tenim la ministra Ana Pastor, que fa el mateix o pitjor, l'un ho feia amb un copet a l'esquena i l'altra amb acritud, amb la seguretat que dóna la majoria absoluta.

Jo sempre havia pensat que si havia de demanar la independència, l'única que m'interessava era la de l'Empordà, ara penso que el que ens cal és ésser una mi?ca menys catalans i molt més bascos si no volem desaparèixer ja que potser aquesta vegada no ens aixecarem després que ens passi la piconadora de l'Imperi per sobre.

En Shakespeare

viu a Lloret?

Jou Ramírez i Burgada. lloret de

mar.

Escric aquesta carta en resposta a l'article escrit per Carlos Arbó, en el vostre diari el passat 24 d'abril, dimarts, en el qual es feia una mena de crònica-crítica de la 3a Nit de la Cultura lloretenca, acte realitzat el darrer divendres 20, al Teatre Municipal. Com a il·lustrador que va ser guardonat en aquest acte -pel meu còmic Despertaferro-, em vull mostrar agraït a les entitats organitzadores. Tot i que el millor premi, per a mi, va ser el fet de compartir categoria amb la gran Pilarín Bayés, l'altra persona il·lustradora guardonada de la nit.

Com a lloretenc i lector dels articles i llibres de Carlos Arbó -alhora que víctima d'alguna de les seves obres de teatre- haig de dir que potser ell no sigui el millor crític per catalogar als premiats, ?guardonats i artistes actors de la nit cultural de "personatges de cultureta", per molt que posi l'expressió en boca de Segarra, tot dissimulant. Em sento especialment dolgut per aquesta desafortunada expressió emprada per en Carlos, ja que, dins la modèstia d'una obra literària il·lustrada per a joves, el còmic del comte Despertaferro ha estat fet amb molt d'esforç (humà i econòmic), i amb tot el rigor que em garanteix l'assessorament de la millor especialista en aquesta etapa medieval i aquest personatge que un dibuixant hagi pogut somiar mai: la historiadora M. Mercè Homs i Brugarolas. El còmic el pots trobar en algunes llibreries de Catalunya, els llibres del Sr. Arbó no ho sé.

També em dol que l'esforç de recuperació d'una preciosa cançó medieval que ha fet na Rosa M. Cotrina sigui batejada senzillament com a "una cançó trobadoresca", o l'havanera que es va interpretar etiquetada de "carrinclona", a l'acte l'anomena "macarrònic" i l'acaba comparant amb un concurs de la Coca-Cola... etc. No sé, potser en Carlos Arbó s'ha cregut que és en Shakespeare.