En plena primavera, hem passat la Setmana Santa, la diada de Sant Jordi, la festa de la Mare de Déu de Montserrat, i ara ens disposem celebrar la setmana floral. Girona temps de flors és com unes segones fires de la ciutat. Anys enrere, entorn de la festivitat de Corpus s'havia celebrat les Fires i Festes de Primavera. Des de fa uns anys la setmana floral ja mou la ciutat d'una manera semblant a com ho fan les Fires de Sant Narcís. Una setmana en la qual tant participem els gironins com els nombrosos forasters que ens visiten. L'organització d'aquest esdeveniment anual requereix una intensa preparació. Alguns dels expositors quan es tanca una edició ja comencen a programar la de l'any següent. Alguns situen la seva intervenció sempre en el mateix lloc. Així ja sabem que en la capella de la Mare de Déu del Pilar del temple del Carme hi admirarem la delicada obra de l'Assumpció Campistol, en el baluard de Sant Cristòfol ens sorprendrà la cada vegada nova aportació de l'Anna Sànchez, en el tepidarium dels ?Banys Àrabs el bon gust de la Maria Bachs, en la Torre Gironella l'aguda iniciativa d'en Josep Tarrés. Enguany la mostra floral de la Torre Gironella estarà dedicada als Quatre sants màrtirs de Girona. Aquells obrers del segle IV, dedicats a obrar la pedra, que foren martiritzats en l'entorn de la Torre Gironella. Segons la tradició la seva condemna es basava en la negació a esculpir imatges dels ídols. La seva fe cristiana viscuda amb convicció fou més forta que les amenaces del governador Rufí, i que la definitiva condemna. Germà, Just, Paulí i Cici sembla que eren fills de La Pera. En les Actes hi figuren relacionats amb l'esmentada població i també amb altres poblacions del Baix Emportà com Monells, Corçà, Flaçà.

Arnau de Monrodó, que va ser bisbe de Girona de l'any 1335 al 1348, tenia una gran devoció a aquest quatre sants màrtirs. Ja abans d'accedir a l'episcopat, sent canonge obrer de la mateixa seu de Girona, va disposar la Capella en honor dels sants, en la girola de la Catedral, al costat de la porta de l'antiga sagristia, ara Capella conventual. En una urna col·locada sobre l'altar de l'esmentada capella s'hi dipositaren relíquies d'aquests sants. I sobre aquesta urna figuren els busts dels màrtirs. Es aquella mateixa capella en la que s'hi venerà durant alguns segles l'estàtua de Carlemany, personatge al qual en la Catedral de Girona se li tributà culte, amb ofici propi, fins que Roma ho prohibí. El Bisbe Sivilla, l'any 1883, manà retirar l'estàtua, que finalment resultà no representar l'emperador Carlemany, com se suposava. Estàtua de gran valor artístic que figura en el Museu capitular. El canonge i futur bisbe, Arnau de Monrodó, viatjà a Roma per tal de recollir dades de la vida i del testimoni martirial de Germà, Just, Paulí i Cici. La recerca no donà el resultat que s'esperava. Però la devoció als sants continuà ben viva entre els gironins. La festa litúrgica se celebrava el 31 de maig, data que se suposava com la del seu martiri. Però, l'any 1420, el Bisbe, d'acord amb el capítol de la seu, disposaren el trasllat de la celebració al dilluns que segueix a la festa de la Santíssima Trinitat. I així continuà indefinidament.

El dia 7 de juliol de l'any 1419, el rei Alfons, trobant-se en el monestir de Sant Cugat del Vallès, signà el Privilegi de fundació del Gremi de picapedrers, fusters, ballesters i paletes, de la ciutat de Girona. Sota l'advocació dels quatre sants màrtirs, en honor dels quals hi ha una capella a la catedral de Girona. Mana que cada any en la festa dels sants els agremiats deixin de treballar i assisteixin a la Missa, amb sermó i altres oficis que se celebrin en l'esmentada capella. Els agremiats pagaran 12 diners cada any. El mateix dia, en el claustre de la Catedral, es reuniran els quatre pabordes i un mínim de dotze agremiats, per tal de elegir els pabordes que regiran durant l'any la Confraria. A càrrec del fons de la Confraria se celebrarà, cada setmana una missa a l'altar propi i una altra a l'altar de Sant Narcís de l'església de Sant Feliu, en sufragi dels confrares difunts. I es compraran dotze ciris que seran portats per altres tants confrares en la processó de Corpus.

El 26 de novembre de l'any 1480 Ferran el Catòlic signa un nou Privilegi, en el qual es nota una sensible diferència en relació a l'anterior. El Gremi és de picapedrers, fusters i mestres d'obres. Ja no hi consten els ballesters. Aquest ofici havia desaparegut o caigut en crisi a causa de l'invent de la pólvora. Les armes de foc havien substituït les antigues ballestes. Entre les disposicions destaca la que preveu la defensa dels agremiats contra l'aparició d'intrusos que tot i no estar formats com ells en l'ofici, els prenen la feina, fins a l'extrem que alguns dels d'edat avançada han caigut en la misèria.

Es coneixen dues edicions diferents de goigs dels Quatre sants màrtirs, una d'elles amb lletra del famós Rector de Vallfogona, Vicens Garcia.

El dia de la festa patronal hi havia ballades a la plaça del Vi. Sembla que el Gremi tenia la seva seu en la casa que hi ha al davant de l'Ajuntament. Casa en la façana de la qual figura una làpida amb la imatge dels Quatre sants màrtirs, amb una inscripció, la difícil lectura de la qual ha donat peu a diverses interpretacions. Ja l'any 1882, l'historiador Girbal es queixava de la difícil lectura a causa de què havien empastifat la làpida. Posteriorment i després d'haver-se restaurat la façana i netejat la làpida, es donaren tres interpretacions d'aquell text. Coincideixen en la primera línia que diu 14 de juny de l'any del part de la Verge 1484, en el dia de la dedicació dels sants. Però en el que segueix ja hi ha notable diversitat. Un diu que Nalanga caigué en mans del seu pare, i l'any 1541 encara vivia. La segona interpretació apunta que Nalanga va ferir la seva mare causant-li una nafra de tres colzades de profunditat. Cosa que no és possible, ja que tres colzades seria més d'un metre, i el cos humà no dóna per tant. La tercera traducció diu que una pluja intensa causà una inundació, de tal notorietat que en aquell lloc les aigües assoliren tres colzades d'altura. Això ja seria versemblant. Amb aquestes propostes tan dispars ens hem de quedar amb el dubte. Fa molts anys vaig intentar desxifrar aquell text enfilant-me en una escala de mà, cosa que ara no podria pas fer, i tampoc en vaig treure l'aigua clara.

Consta documentalment que l'any 1537, es representà en la Torre Gironella una obra teatral que tenia com a tema la vida i el martiri dels quatre sants gironins. I, enguany, gràcies a la iniciativa i a la inspiració artística d'en Josep Tarrés, la mateixa Torre Gironella serà escenari d'una evocació dels quatre sants màrtirs de Girona, Germà, Just, Paulí i Cici.