Fa dies que les coses comencen a estar clares. Convergència va ser inicialment un partit de centreesquerres que tenia com a referent Suècia i fins i tot hi havia sectors que predicaven l'autogestió. Increïble, però cert.
A poc a poc es va anar centrant. Amb el relleu generacional la cosa es va complicar més, es van anar decantant cap la dreta. Mas Colell i Xavier Sala en són el símbol (per cert, tenen ànima?). Estem davant la desorientació més clamorosa dels darrers 30 anys.
Aquí tenim un capitalisme molt ximple, tot són monopolis privats. A més el neoliberalisme ve de la mà de catalans nacionalistes quan en realitat el neoliberalisme és, a més, profundament i intrínsecament anticatalà.
Boi Ruiz ens va anunciar el dia de presa de possessió del càrrec que volia retallar la sanitat pública per afavorir les mútues privades. Ho ha aconseguit, al darrer anys han facturat un 15% més.
També sabem que retallant l'educació pública s'afavoreix l'escola privada concertada. Acabaran amb les ajudes a la dependència, les escoles bressol, el suport a la immigració, les beques escolars, les beques universitàries, la universitat pública.
Quan se n'adonin veuran que han acabat amb tota l'estructura de l'administració catalana. La indústria privada de la salut depèn de multinacionals amb seu a Madrid, les escoles privades de l'església, la següent pregunta que ens farem serà: de què serveix el Govern de la Generalitat?
Ara ja ens diuen que volem acabar amb les autonomies. Són precisament les CCAA les que fan possible l'educació i la sanitat pública i que només representen 12 punts percentuals del 65% de deute públic espanyol en referència al PIB segons el Banc d'Espanya. Els llestos diuen que si la intervenció és per acabar amb la CA de Castella Lleó, Madrid o Extremadura, els sembla bé. Algú creu sincerament que quan es diu això de les CA no es diu només per Catalunya? Tan innocents som?
El següent pas serà acabar directament amb el govern de la Generalitat, el Parlament i l'Estatut perquè ho manen els nacionalistes espanyols, el BCE, l'FMI. El BM, el banc d'Espanya, Goldman Sachs, Standard and Poor's i tota aquesta caterva de neoliberals -inclosos els neoliberals catalans- que ens han dut a la crisi.
Ara més que mai la qüestió nacional catalana i la qüestió social és la mateixa. Ser catalanista i neoliberal és un oximoron. Prefereixo que ens mani un govern d'un estat català independent socialdemòcrata que un ludòpata de Wall Street.
