Que no torni

«el cachondeo»?

mateu frigolé teixidor. canet d´adri.

Ara ja fa 25 anys, el llavors alcalde de Jerez, amb l´humor que caracteritza els andalusos, va dir que la justícia espanyola era «un ­ca­chondeo». Amb referència al cas Urdangarin acabo de llegir molt sorprès que si aquest senyor es declara culpable i entrega la mòdica quantitat de 3.700.000 euros, s´estalviarà el judici i la presó. Jo vaig ésser comdemnat l´any 2003 a dos anys de presó per negar-me a pagar 35.000 ptes. imposades com a multa a un treballador de la meva empresa per una baralla de bar i que es va declarar insolvent. Vaig ésser jutjat i condemnat per «desobediencia grave a la autoridad». Les 35.000 ptes. es varen convertir en 450.000, ja que vaig haver de pagar les despesses de judici, advocat i procurador. També he de dir que el tracte que vaig rebre de la jutgessa espanyola de torn va ser denigrant, com si hagués estat un delinqüent, espero que amb el senyor Urdangarin es portin molt millor. Per acabar-ho d´arrodonir, vaig rebre la visita al meu domicili d´un individu que portava a les mans tot el meu negre expedient, i que segons ell, empleat a la informàtica dels Jutjats, podia netejar com una patena previ pagament d´una respectable quantitat, increïble. Si el rei d´Espanya va dir per TV que tots som iguals davant la llei, tinc moltes ganes de veure què els passarà a la filla i al gendre, o és que encara després de tants anys haurem de donar la raó al Sr. Pa­checo, exalcalde de Jerez?

La revolta lliurepensadora

josep m. loste i romero. portbou.

En l´actual situació, excepcional, de crisi estructural que, cal recordar-ho, es va iniciar al setembre de 2007, s´està aprofitant la por de la gent a perdre la feina per convertir-nos, a tots plegats, en més pobres i menys lliures. No hi ha dubte que la superestructura actual que ens governa no són els polítics sinó l´anomenat poder fàctic globalitzador (el diner, els mercats i la rendibilitat antihumanitària). Aquest fet provoca que la gent del carrer vagi acceptant les retallades amb resignació i no sigui combativa.

Per altra banda, també a Catalunya, com a poble i país diferenciat, som més pobres i menys lliures, a més, el Govern del PP i la dreta mediàtica castellana s´aprofiten de la crisi per recentralitzar l´Estat espanyol. En síntesi, hem de superar aquesta dinàmica infernal de la por, i avançar pel camí de la revolta lliurepensadora.

Quan convius

amb l´enemic

david masferrer roca. girona.

Quan la demagògia és l´estratègia més utilitzada en el si de la Unió Europea, el PP s´està especialitzant en ser més papistes que el papa. Control del dèficit a nivell europeu; el PP encara més, aixo sí, imputant tota la culpa a les autonomies. És la clàssica tècnica de la culpa és dels altres. Quant et passeges massa per aquests territoris corres el risc de pensar-te que l´estratègia utilitzada és la veritat. Arribats a aquest punt, és clar que l´estratègia s´ha convertit en una malaltia mental. Evidentment no s´utilitza l´autocrítica, ja que aquesta es mou en el terreny de la intel·ligència. Malauradament, aquesta gent tan sols es mou en el terreny de la ignorància.

Les notícies sobre l´acció de govern, en comptes de ser explicades i debatudes al Parlament, que és la manera lògica i correcta, es llancen com a globus sonda desestabilitzant absolutament tothom, és a dir, es fa tot el contrari del que és necessari per generar un ambient tranquil i assossegat.

En definitiva, diuen que faran, però no fan; i el que diuen que no faran és el que fan. Amb aquest nivell d´hipocresia esquizofrènica no poden pretendre que els altres els se­guim. És evident que tenim l´enemic dins de casa.

El que costa

(produir) un ou

jesús domingo martínez. girona.

Acabo d´arribar d´una Jornada sobre benestar animal, els ponents han parlat que hem entrat en una etapa en què els corrents animalistes pretenen que es doni als animals de granja un tracte humà. Suposo que els promotors d´aquests corrents d´opinió estan disposats a pagar el cost que això comporta. De moment tenim el cas de les gallines ponedores: l´adaptació a la nova normativa ha suposat una caiguda del cens, moltes gallines han mort en plena joventut per tal que altres visquin, teòricament, millor, s´ha produït un gallinicidi.

El cas de les ponedores ha provocat que la cotització de l´ou en origen a Espanya s´hagi elevat un 28,3% en mes i mig, des que va entrar en vigor la nova Directiva sobre benestar animal per a l´avicultura de posta, segons les últimes dades de la Comissió Europea. El preu en origen es va situar a finals de febrer en 160,2 €/100 kg, enfront dels 124,86 € de l´última setmana de 2011. A la Unió ­Europea, el preu mitjà també es va revaloritzar en doble dígit, un 14,8%, fins a 157,62 €/100 kg. Ja l´any passat el preu mitjà d´aquest ­aliment bàsic havia augmentat un 55% en ­origen, des de 77,07 € el desembre de 2010, fins als 119,41 €/100 kg d´aquest mes el 2011. I és que pocs saben el que costa produir un ou a Espanya i, menys encara, a Catalunya.