El president de Bankia, Rodrigo Rato, va anunciar dilluns la seva decisió de deixar el càrrec i va proposar al veterà banquer José Ignacio Goirigolzarri per substituir-lo en el càrrec. De fet, era una imposició del ministre Luis de Guindos, antic subordinat de Rato. La sortida de l'exvicepresident del Govern suposa un punt d'inflexió en la marxa de l'entitat financera després de gairebé dos anys d'una gestió que no ha aconseguit estabilitzar el banc sortit de la fusió de set caixes d'estalvi, entre les quals Cajamadrid i Bancaja eren els principals estandarts. En la gestió no ha desenvolupat un paper menor la seva insistència a atribuir tots els mals a Bancaja i Banc de València, oblidant els problemes que arrossegava Caja Madrid, en molts casos, més greus que els de les valencianes. Es pertinent preguntar en aquest punt als responsables del Banc d'Espanya i del Govern -l'anterior i l'actual- si calia deixar a la gran "esperança blanca" del PP en matèria econòmica fer i desfer al seu capritx i descartar les solucions que se li plantejaven durant tots aquests mesos mentre la situació financera de l'entitat es degradava a ulls vista. Bankia era la síntesi de la hiperpolititzada gestió a les caixes en dues de les principals comunitats autònomes governades pel PP: Madrid i València. El Govern espanyol injectarà els milions que calguin per evitar un desastre que l'esquitxaria de ple. La sortida de Rato, poques hores després que el president del Govern, Mariano Rajoy, anunciés públicament gairebé una eventual intervenció de Bankia, ha de traduir-se ara en una gestió molt més professional que canalitzi la seva marxa i salvaguardi els interessos dels milions d'impositors i clients que van confiar els seus estalvis i negocis a l'entitat.