Cartes

MARIA DOLORS SALA LLEAL.

Vilabrareix.

Troncs, fulles, parres, flors, colors i il·lusió. Anem passejant per Girona. Volem repassar l´itinerari que farem dimarts amb l´associació del banc del temps per anar a veure l´exposició de flors.

Mentre llueix el sol, tot de persones, treballadors de l´Ajuntament, membres d´escoles florals, voluntaris donant un cop de mà, atrafegats i suats, amb les primeres calors de la primavera que ja treu el nas.

I per terra, als racons, a l´escales, a les mans, impacients com si, entusiasmades, estiguessin esperant sortir a escena, en l´estrena més important de la seva vida, les flors!

De totes mides i colors; orquídies, roses, plomes i clavells; però totes belles. Com belles les explicacions que ens donen les noies d´una escola floral que comparteixen escenari, flors i il·lusió amb un grup de noies de Lituània. Com belles les esperances que han dipositat un grup de joves a la plaça dels Lledoners, en què cada migdia, al ritme de les campanades de la catedral, construiran una gegantesca flor humana, simbolitzant que cada membre de la societat tenim el nostre lloc, que hem de trobar, perquè ens pertany per dret.

Materials naturals, representació de la pròpia natura; demostrant que no calen molts diners per fer d´una preciosa ciutat, durant uns quants dies, una explosió de colors unificats, de creativitat en la seva màxima expressió, de voluntat d´ajudar i de compartir colze amb colze per plantar, regar i cuidar uns ideals, que, com les flors, creixen sense pressa, però sense atur, per acabar sent una realitat de diversitat, harmonia i entesa.

No os ho perdeu!

El MACBA de Marí

Jordi Pausas. parís.

Bartomeu Marí, director des de fa quatre anys del Museu d´Art Contemporani (MACBA), manifesta que treballa per l´excel·lència d´aquest museu, que per voluntat del mediàtic conseller de Cultura, Ferran Mascarell, és projectat com el «centre que aglutina el sistema de l´art contemporani».

És evident que alguna cosa no acaba de rutllar quan un centre en expansió ha acomiadat nou persones, sense explicitar si seran substituïdes per unes altres més acordants amb l´ideari del moment –directors i alts càrrecs de museus han estat destituïts per Mascarell–. Marí és un dels homes proverbials del moment cultural, i deu ser per això que ens sorprèn amb aquesta pintoresca afirmació: «Jo, que vaig estudiar filosofia, entenc perfectament que hi ha d´haver una proporció entre la despesa d´estructura i la despesa d´activitat» (x). Això del subvencionat «art contemporani» és un inacabable festival de rialles...

Ciutadans de Catalunya!!!

Màrius Viella. La Bisbal d´Empordà.

Ciutadans de Catalunya; espanyols tots, fins i tot els estrangers!!!; aquesta crisi provocada per l´espe­cu­lació i pel capitalisme, no té solució, perquè el poder de la corrup­ció no permet que existeixin classes mitjanes dintre la societat, que pugui entorpir les accions governamentals manipulades pels sectors que fan ballar el món al so de la seva música.

Per entendre el que està passant, només cal que per un moment ens situem en posicions oposades, i ens preguntem què faríem amb els diners que ens sobrarien cada mes si cobréssim el que cobren els polítics d´aquest país i el conjunt dels administradors que depenen de l´estat i del seu paraigua; de ben segur que no els voldríem tenir a sota el rajol, perquè les rates se´ls mengessin; això vol dir que cercaríem llocs d´inversió amb les màximes garanties, de màxim rendiment; i com que el sistema i el mercat està dominat per un sector anomenat «banca», tot el poder capitalista i administratiu fa l´impossible perquè aquest sector funcioni sense cap problema, i amb la màxima garantia de rendibilitat i de solvència.

Els governs prediquen la doctrina igual com ho feien segons la Història Sagrada; però a la practica ho fan igual com han fet tots els «Papes» fins als moments actuals; s´han protegit amb la millor cuirassa arquitectònica, acaparant les relíquies més valuoses, deixant que la gana faci la feina bruta, quan es tracta d´eliminar la societat que els complica el seu tarannà.

Tots els governants saben on és el diner que s´ha robat en aquest país, però ningú té el que es necessita per fer-lo sortir, perquè de ben segur que també tocaria a la seva butxaca, afluixar i descarregar els pes de la prepotència econòmica; no cal que posem exemples, perquè com Abertis, n´hi ha moltes, d´empreses, a l´Estat espanyol i a Catalunya, que viuen a redós dels governs i de les administracions, sense oblidar els Consells Comarcals i les Diputacions.

És lamentable que al segle XXI, parlar dels drets humans i de les llibertats, encara sigui parlar d´allò que sembla una il·lusió i una fantasia, que cadascú s´ha de forjar a la seva mida; esperem que el seny es faci present abans que la rancúnia, perquè quan s´engegui el ball de bastons, de ben segur que n´hi haurà per a tothom.

Felicitats a l´Ajuntament de Salt i el seu alcalde

Teresa Portolés. Girona.

He llegit amb gran interès la notícia de l´Ajuntament de Salt (Gironès), que ha connectat amb la regió de Lingen, d´Alemanya, per poder oferir feina a uns 15 joves amb un grau mitjà. En els temps que corren, que només sents retallades, atur, fusions, pobresa etc. et causa una gran alegria veure que un alcalde, juntament amb el cosistori, tenen iniciatives d´aquesta mena… això s´hauria de fomentar, ja que és una cosa molt bona. Primer donar feina a la joventut, segon il·lusionar i tercer saber que hi ha un col·lectiu que es preocupa d´ells. Crec que tots hauríem de ser més positius i fer tot el possible per poder ajudar els altres, ja que fent el bé qui es beneficia més és la persona que el realitza