Cartes

Pere Grau Callizo. girona.

Podríem haver abaixat els braços i no ho varem fer, podríem haver pensat que estava tot perdut i no ho vàrem fer, podríem haver llançat la culpa a la directiva i no ho vàrem fer, podríem haver provocat una mocadorada històrica i en lloc d'això hem fet una remun?tada històrica. Després de tot això si ens ?salvem gràcies al descens del Vila-real no serà una sort sinó un mèrit, un mèrit aconseguit per jugadors i directiva, gironins i gironines i socis i no tan socis. A tots, gràcies per tenir la fe suficient per creure en el club i no "indignar-se" quan les coses anaven malament. Visca el Girona i visca Catalunya!

Girona enamora,

encisa i captiva

Àngela ferrer i mató. girona.

Girona és una ciutat preciosa i jo diria que de les més atraients no solament d'Espanya sinó de molt més enllà de les nostres fronteres. Jo diria que captiva. Aquests dies que s'ha vestit de núvia mostra encara més la seva formosor. Passejar per Girona és fer-ho per un paradís i el que més m'agrada és veure com tota la ciutat s'ha bolcat per fer-la, en la mesura del possible, més atraient. Comerços, hotels, restaurants, bars, institucions... l'han engalanada i han contribuït a millorar-ne, més encara, la imatge. Acabo d'arribar d'un viatge i he sentit dir, afalagada, que Girona era la millor ciutat que havien visitat, i això ho reconegueren gent de la Península i estrangers. Voldria animar tothom que posi el seu gra de sorra perquè si ara és tan superbonica, encara ho sigui més d'aquí endavant. Que els turistes ens coneguin i vingui gent d'arreu del món a conèixer el nostre petit tresor. He sentit i vist per la televisió estatal que Girona era considerada una de les millors ciutats "del món", i ho deien no els catalans, no cal dir com se m'ha eixamplat el cor i com de feliç m'he sentit.

Ànims i fem entre tots que no sigui un fet o notícia puntual sinó que a poc a poc siguem un "orgull" mundial. Quina il·lusió!

Sou i sereu uns campions

HÉCTOR MARTÍNEZ ROMERO. girona

Faltaven unes dues hores per a l'inici del partit i jo escrivia a en Carles i en Marc per dir-los que, passés el que passés, ells ja eren uns campions. Tot allò que ja havien aconseguit fins llavors ja era molt més del que la majoria de nosaltres esperàvem i que, per mi, sempre eren i serien els millors. És més, els recordava aquell crit d'unió que fèiem anys enrere abans del partit, "Junts!" tot intentant animant-los, relaxar-los i encoratjar-los per al partit de la tarda. Ara, després del partit, i assegut davant l'ordinador, encara sento al cap el repicar del tambor, incansable durant tot el partit. Després d'anys de no poder enfundar-me la samarreta i de gaudir, només a estones, del meu estimat club (em permetreu aquesta llicència, si us plau) voldria donar les gràcies a tots i cadascun dels integrants de l'equip (Bartroli, Geli, Carles, Adrià, Marc Muñoz, Rafel, Bernat, Marc Busquets, Marc Costa, Genís, Joan i Xevi) per fer-nos a tots plegats tan feliços i per aconseguir arrencar-nos a alguns tanta emoció que, fins i tot, hem tornat a plorar en un partit. És més, agrair en especial la feina de l'Èric i a tot el seu staff (en Bernat, l'Oriol i en Francesc) perquè després de dues temporades ens ha posat a tots al nostre lloc quan, en algun moment, ens havíem mostrat escèptics enfront del seu fitxatge pel nostre tan humil club. De nou, gràcies. Gaudiu-ne, celebreu-lo i brindeu. Però, si us plau, no oblideu que, una vegada més, i passi el que passi a partir d'ara, per a tots nosaltres (aficionats, familiars i amics) ja sou i sereu sempre uns campions.

Ni peatges ni pillatges

enric carcereny beltran. lloret de mar.

Continuant amb el tema de la confederació independent de Catalunya i Euskadi, a part de les relacions exteriors, potser també hauríem de compartir una nova moneda, perquè quan no es pot devaluar la moneda, es devalua la persona. La nova moneda ha d'estar sota el control absolut del Banc Central de la Confederació. Per establir unes normes bancàries molt estrictes en què l'usuari tingui un coneixement total i fàcil sobre el que signa. I intervenció a tots els bancs per controlar el seu funcionament. Prohibir totalment qualsevol tracte en paradisos fiscals. I seguir les normes de la banca ètica. La broma perfecta és conèixer que una de les caixes que formen part de Bankia va fer un producte financer, anomenat Fondo de ahorro corporativo, a un club de futbol per?què comprés el jugador "més guapo del món". El resultat final és que les pèrdues d'aquesta caixa ara es repartiran en retallades socials, ?gairebé totes a Catalunya. El dia que arribi la independència, podrem cobrar els peatges de les autopistes als espanyols i recuperar el saldo pendent. Seria un final feliç.