Ahir vam viure una altra jornada per a la desesperació. El mateix dia que Artur Mas anunciava unes retallades de 1.500 milions d'euros, la prima de risc s'elevava als seus máxims històrics; la borsa espanyola a uns mínims no recordats des de principis de segle i Grècia es veia abocada a la celebració de noves eleccions. Tot plegat condueix a una espiral diabòlica: les retallades frenen l'activitat econòmica, la qual cosa comporta una disminució de la recaptació d'impostos que obligarà a noves retallades per controlar el dèficit. Un carrer sense sortida que algun dia algú haurà de començar a obrir per impedir un estrangulament definitiu. Una altra espiral és l'assumpció de responsabilitats. Artur Mas culpa el Govern estatal de les retallades i aquest argumenta que compleix les directrius marcades per la Unió Europea i els mercats. Les principals retallades anunciades per Artur Mas -a diferència d'altres governants, almenys va exercir la responsabiliotat política de donar la cara i oferir les seves argumentacions- consisteixen a reduir un 5% els complements salarials dels treballadors públics i els complements que paga el Govern a funcionaris de l'Estat; introduir una matrícula per als estudiants de FP de grau superior, suspendre la convocatòria de subvencions, privatitzar concessions d'autopistes, ajustar el nombre de treballadors d'empreses públiques, a més d'aturar o suspendre algunes de les poques infraestructures que s'estaven construint. Falten alguns detalls de coses concretes, però no és menys cert que, un cop més, es desaprofita l'oportunitat de realitzar una reestructuració de calat en les administracions públiques, de suprimir organismes i empreses prescindibles o de frenar la sagnia econòmica que representa aquest pou sense fons que és TV3.
