hi ha dia sense retallada. Hi ha dies en què s'anuncien les que s'estan preparant, d'altres en què s'executen les ja acordades, i d'altres en què s'ajunten i ordenen les que s'han estat insinuant, avançant, justificant o denunciant al llarg de les darreres setmanes. La d'aquesta setmana és una jornada d'aquesta darrera categoria. El president de la Generalitat, el president de Catalunya, va comparèixer davant l'opinió pública per intermediació dels mitjans de comunicació -amb emissions en directe- i va dir, aproximadament, que no li agradava gens haver de fer el que estava fent però que no tenia altre remei perquè "se'ns obliga". Qui li obliga? El Govern central, naturalment, aquest que intervindrà els comptes municipals d'alguns ajuntaments i que podria intervenir els de la Generalitat si el nostre Govern no s'avancés a retallar sense ganes i per obligació. "Ajustar per evitar que ens intervinguin", s'ha sentit a dir sovint a membres del Govern. Deixi, deixi, ja retallarem nosaltres que coneixem l'emplaçament exacte de cada ull de poll.

I tampoc no és ben bé així: una part dels estalvis anunciats dimarts s'aconsegueixen amb la tisorada directa en sanitat i ensenyament imposada per Madrid a totes les comunitats, obviant el mapa de transferències i competències. La resta es decideix a Catalunya mateix, pessigant una mica d'aquí, una mica d'allà.

Qui ho diu, que aviat no quedarà res per retallar? Semblava que s'hagués aturat tota l'obra pública i resulta que no, que encara es podia retallar res ("ralentització i reprogramació d'algunes inversions en marxa"). Semblava que s'havia estroncat l'aixeta de les subvencions, però encara n'hi havia per escapçar, i encara en quedaran per a properes necessitats. Tot és susceptible de ser enxiquit, excepte els sous dels funcionaris de l'Estat mentre la majoria dels ministres pertanyi a aquesta condició laboral i existencial.

Altres governs autònoms demostren que en matèria de privatitzacions, per exemple, es pot anat infinitament més enllà del que sembla disposat a fer nostre... de moment. Si arriba el dia en què ho fa, també serà per obligació, perquè el govern anterior li va deixar un dèficit salvatge, perquè el Govern central no fa honor als seus compromisos, perquè la balança fiscal és un espoli i perquè ningú no s'esperava que els brots verds es pansissin tan de pressa.

Però, al capdavall, serà perquè el poder polític real de Catalunya haurà mostrat la seva veritable natura amb la pedra de toc de la crisi.