#Novullpagar

En primer lloc, en els peatges hi ha un senyal (tècnicament és el senyal R-200), que està tingut en compte a l'article 153 del Reglament General de Circulació, que estableix la prohibició de passar sense aturar-se. Ens indica el lloc on és obligatori parar-se segons la inscripció que porti, i al darrere pot haver-hi instal·lats mitjans mecànics de detenció, com és la barrera. És per això i en aquest cas que el conductor no podrà reprendre la marxa fins haver complert la prescripció que el senyal estableix i haver abonat en el nostre cas l'import sol·licitat. Aquest senyal estableix parar-se, cosa que tots els conductors han fet i cap dels denunciats s'ha saltat aquesta prohibició. Per tant per aquest camí l'administració no pot sancionar. Doncs ens preguntem, què denuncia Abertis? Si no denuncia la parada, denuncia el no pagar? Jurídicament són dues accions diferents, una de caràcter administratiu (el fet de no parar-se) i una de caràcter civil (no realitzar el pagament), una que la podria iniciar l'Administració i l'altra l'haurà d'iniciar Abertis i no la Generalitat.

Per tant, ara hem de valorar si és sancionable administrativament el fet de negar-se a pagar un peatge. Dit d'una manera col·loquial que tothom pugui entendre, l'usuari, quan retira el tiquet a l'entrada de l'autopista, és com si signés un contracte privat amb l'empresa concessionària de l'autopista. Per aquest contracte, es compromet a satisfer una quantitat determinada i certa de diners, a canvi d'utilitzar aquella via de comunicació. Si en sortir l'usuari es nega a fer el pagament, incompleix aquest contracte amb el concessionari, i per tant l'Administració no hi té res a veure. Es tracta d'un incompliment de contracte que hauria de ser tractat com a tal, és a dir, amb la presentació per part del concessionari d'una demanda civil contra la persona que té un deute amb ells. No hi ha cap disposició jurídica administrativa que obligui al pagament del peatge i consideri una infracció no fer-ho.

Qui pot denunciar aquests fets? Té Abertis potestat per denunciar? De conformitat amb l'article 29.2 de la Llei 8/1972, de 10 de maig, de construcció, conservació i explotació d'autopistes en règim de concessió, es disposa amb relació al personal encarregat de la vigilància de l'autopista que "en ausencia de los agentes públicos competentes y cuando la excepcionalidad de la situación se requiera, podrá adoptar las disposiciones necesarias en orden a la regulación del tráfico, formulando en su caso, las denuncias procedentes conforme al Código de la Circulación, y quedando investidos temporalmente de carácter de autoridad."

El concepte jurídic d'excepcionalitat, jurídicament parlant, és absolutament abstracte per la seva indefinició, però sembla que la situació que ens ocupa no entraria en la definició. El fet que una sèrie de ciutadans es neguin a fer el pagament a la sortida de l'autopista no sembla en principi que sigui una situació excepcional. L'article 3 del Codi Civil, amb relació a l'aplicació de les normes jurídiques, disposa que "las normas se interpretarán según el sentido propio de sus palabras, en relación con el contexto, los antecedentes históricos y legislativos y la realidad social del tiempo en que han de ser aplicadas, atendiendo fundamentalmente al espíritu y finalidad de aquellas".

Si considerem que els fets són motiu d'una presumpta infracció administrativa i, en conseqüència, s'ha d'incoar el corresponent procediment sancionador, haurem de mirar quina condició té el personal de vigilància de l'autopista, davant d'aquesta situació. Si considerem, com sembla lògic, que no tenen el caràcter d'autoritat, observem el tractament i el valor que s'haurà de donar a les denúncies fetes pel personal de vigilància de l'autopista. L'article 4.2 del Reial Decret 320/1994, de 25 de febrer, pel qual s'aprova el reglament de procediment sancionador en matèria de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial, regula les denúncies de caràcter voluntari i manifesta que qualsevol persona podrà formular denúncies per fets que puguin constituir infraccions als preceptes del text articulat de la Llei de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial o de qualsevol del seus reglaments.

Formalment la denúncia voluntària, de conformitat amb l'article 5 de l'esmentat reglament, ha de tenir el contingut ?següent: identificació del vehicle presumptament infractor, identitat del denunciat, si és conegut, una relació circumstanciada dels fets, amb expressió del lloc, data i hora i el nom i professió del denunciant.

Per tant, qualsevol acció de l'Administració imposant sancions per aquest impagament tindrà un caire més polític que tècnic, ja que estic convençut que els tècnics de la Generalitat coincideixen amb el que he exposat.