El centre de menors de Girona, emplaçat a Montilivi, té una quarantena de places i en l'actualitat n'hi ha 25 d'ocupades per joves que hi estan interns o bé en règim semiobert. Hi treballen una cinquantena d'empleats i disposa, al marge de les habitacions, de serveis diversos com ara aules de formació educativa, tallers ocupacionals... Tot plegat té un cost anual de 4 milions d'euros, quantitat en què xifra el manteniment del centre el Departament de Justícia de la Generalitat. El mateix Departament que ha considerat que és una quantitat massa elevada per al centre tenint en compte la seva ocupació actual. Per això, apel·lant a "criteris d'eficiència", Justícia ha decidit tancar el centre de Montilivi -també el d'Els Til·lers, de Mollet del Vallès-, i redistribuir els joves i els empleats en els altres cinc que quedaran en funcionament a Catalunya -un a Lleida i els altres quatre a la província de Barcelona-; concretament els menors de Montilivi aniran a Can Llupià (Barcelona ciutat) i L'Alzina (Palau-Solità i Plegamans).
La decisió de Justícia ha generat crítiques de partits polítics de l'oposició, del Síndic de Greuges i de diferents professionals de la magistratura, que entenen que posa en perill el model de justícia juvenil de Catalunya i que suposa un pas enrere en la reinserció i reeducació dels joves tutelats per aquest sistema. Les crítiques apunten que la situació de poca ocupació del centre de Montilivi és conjuntural, i que el trasllat dels seus interns a Barcelona suposarà d'una banda l'allunyament de les seves famílies per als que són de Girona, i de l'altra una sobreocupació dels centres que es mantenen, la qual cosa dificultarà l'atenció que reben aquests joves per afavorir aquella reeducació i reinserció. És de suposar que Justícia haurà tingut en compte aquests arguments -que són de pes-, i tindrà a punt mesures per evitar els riscos que s'assenyalen. Hi ha matèries en les quals els criteris econòmics, malgrat ser importants, en absolut poden resultar decisius. I aquesta, evidentment, n'és una.
