En la seva compareixença del dia 2 d'abril davant de la Comissió d'Ocupació i Seguretat Social del Congrés dels Diputats, la ministra Fátima Báñez va manifestar que hi ha dues línies vermelles que el Govern no traspassarà en relació amb les polítiques del seu Ministeri, les pensions i les prestacions per desocupació. No obstant això, no sembla que l'afirmació de la Sra. Ministra pugui ser realitat durant molts mesos si hem de fer cas a la despesa en prestacions per desocupació en els tres primers mesos de 2012 i la partida pressupostària assignada per a tot ?l'any en l'encara projecte de llei de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2012. A més, la reforma laboral aprovada pel Reial decret-Llei 3/2012 ha obert una àmplia via per a l'increment de la despesa en suprimir l'autorització administrativa en tots els expedients de regulació d'ocupació, però molt assenyaladament per a l'ús que s'està fent (no només amb la reforma, certament, sinó des de l'aprovació de la reforma de març de 2009) dels expedients de suspensió de contractes i reducció de jornada.

Les dades econòmiques, i que justifiquen la meva preocupació per una possible retallada de la durada i de la quantia de les prestacions per desocupació en pocs mesos, semblen força clares: d'una banda, els futurs PGE plantegen una reducció del pressupost (amb independència ara de la seva consideració de crèdit ampliable) destinat a les prestacions per desocupació en un 5% respecte a 2011, però en els tres primers mesos de l'any l'increment sobre el pressupost de l'any anterior s'ha situat en un 2,7%, havent-se gastat 8.100 milions. Més concretament, i sempre sobre el mes anterior, la partida pressupostària de gener 2012 es va incrementar en un 0,52%, la de febrer en un 3,4% i la de març en un 4,1%.

Com s'explica l'increment de la despesa en prestacions per desocupació? D'una banda, les dades de l'Enquesta de Població Activa del primer trimestre d'aquest any, fetes públiques el 27 d'abril, constaten la disminució de 138.400 assalariats amb contracte indefinit i 279.600 amb contracte temporal, sent la primera xifra molt important perquè es tracta lògicament de persones amb més anys de cotització a la Seguretat Social i que generen dret a prestacions contributives pel màxim període legalment establert.

D'altra banda, la reforma laboral pot tenir un impacte indubtable sobre l'increment dels expedients de regulació d'ocupació en haver desaparegut l'autorització administrativa i ser relativament senzilla la tramitació del reconeixement de les prestacions, en especial si hi ha acord entre les parts en la resolució de l'expedient.

La repassada a les dades nacionals de les prestacions per desocupació del mes de març, ja en vigor la reforma laboral i en plena crisi d'ocupació indefinida, confirma les preocupacions per la deriva econòmica del pressupost destinat a desocupació, i en cas de seguir així les coses, i les previsions per a aquest any 2012 són clarament negatives si ens hem de guiar pel projecte de PGE, el programa d'estabilitat 2012-2015 i el programa nacional de reformes 2012, només hi ha dues solucions: un increment de la partida pressupostària o la reducció de les prestacions, ja sigui quant a la seva durada, la seva quantia, o de les dues.

Fixem-nos només en aquestes dades: l'increment de sol·licituds de prestacions contributives s'ha incrementat en termes interanuals en un 11,5%, mentre que per contra les sol·licituds de subsidi han davallat d'un 13,8% (dada que posa de manifest la sortida del circuit de protecció econòmica d'un bon nombre de persones, sent la cobertura bruta actual del 66,40%, un 7,5% menys que en el mateix mes de 2001, havent de distingir entre el 48,51% de prestacions contributives, amb un increment de l'1,4%, i el 51,49% de prestacions assistencials, amb una disminució de l'1,3%); les altes per prestació contributiva s'han incrementat en un 10,3%, mentre que les de subsidi s'han reduït en un 14,4% (qüestió diferent, qualitativament important però menys econòmicament, és l'increment de les sol·licituds, altes i partida pressupostària destinada a la Renda Activa d'Inserció); els beneficiaris de les prestacions contributives el mes de març (1.375.602 persones) suposen un increment del 3,2% sobre el març de 2011, mentre que els acollits al subsidi (1.228.194) redueixen el seu nombre en un 4,6 % en el mateix període. Encara més important: la "nòmina" de les prestacions contributives del mes de març s'incrementa d'un 5,5% en série anual, fins arribar als 1.894.665 milions d'euros, mentre que la destinada al subsidi es redueix d'un 2,4 % i suposa 619.775 milions. Com a conclusió, la quantia mitjana de la prestació contributiva per beneficiari és de 864,7 euros, un increment interanual de l'1,5%.

Potser el govern tingui la "vareta màgica" per solucionar el problema amb el "pla de lluita contra el frau en matèria de Seguretat Social", les línies mestres del qual ja han estat conegudes pel consell de ministres i del contingut del qual, en termes generals, en dóna degut compte el Pla Nacional de Reformes del Regne d'Espanya 2012, un dels objectius del qual és "evitar el cobrament indegut de prestacions i subsidis, amb el consegüent efecte de desestabilització del sistema de protecció social", perquè es considera pel govern que "hi ha un marge de millora important en la detecció de comportaments no ajustats a dret".

Però, potser una millor solució sigui modificar la reforma laboral en la tramitació parlamentària donant novament el control a l'autoritat administrativa laboral en els expedients, o com a mínim una intervenció molt més reforçada, i també una política d'ocupació que aposti per la creació de llocs de treball estables i de qualitat i no per mecanismes jurídics que potencien la flexibilitat interna i externa unilateral i que suposen un increment del nombre de persones desocupades com a mínim a curt i mitjà termini (en el llarg termini, ni el govern actual ni moltes persones veuran els resultats). Almenys a mi em sembla una bona idea, però al Govern, que és el que mana, sembla que no.