Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, l'any 2009 el salari mitjà dels treballadors catalans va ser de 23.851 €/any o 1.703,64 €/mes (catorze pagues), que és similar al salari brut d'un administratiu o administrativa d'un ajuntament amb complement de destinació de 368,34 €/mes i complement específic de 580 €/mes.

Doncs bé, passant-se pel folre els acords entre representants del personal i de l'Ajuntament, els governs del PSOE i del PP han retallat un 5% el salari des de juny del 2010, han congelat els sous per al 2011 i 2012 (tot i que l'IPC s'ha incrementat un 3% i un 2,4%), han apujat l'IRPF del 2012 (el 2% pels salaris fins a 33.007 €/any) i han xifrat la jornada laboral de 37 hores i mitja obligatòria per a totes les administracions.

És a dir, si un empleat públic gaudia d'una jornada laboral de 35 hores setmanals fruit d'un pacte per reduir l'absentisme i augmentar la productivitat, haurà de treballar dues hores i mitja més amb igual salari, amb la qual cosa el cost/hora per a l'ajuntament disminuirà un 6,66%.

El conjunt de les mesures (un aperitiu del que vindrà) equival a una pèrdua d'un 20,07%, una cinquena part del valor del treball, que repercutirà en la capacitat de consumir i estalviar.

El funcionari és el sac dels cops? Ha de parar l'esquena i no oposar resistència? Es dirà que pitjor ho passen els aturats. Bé, també ho estan els sense papers o els esclaus... Sempre es trobarà algú en una situació més dramàtica.

Per tant, prou d'infamar a tot un col·lectiu, de buscar falsos culpables de la crisi, d'encobrir la pobresa d'esperit, de mostrar una enveja odiosa i de practicar un insolidari individualisme.

En efecte, l'article 14 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic inclou la inamobilitat com un dret bàsic i comú dels funcionaris, "que no s'ha de veure com un privilegi corporatiu sinó com la garantia més important de la seva imparcialitat", diu la llei.

I fora romanços! Tots junts, assalariats i aturats, només desitgen un treball digne per una vida digna. Res més i res menys.

Avui, 22 de maig, se celebra Santa Rita, patrona de les venedores de roses, de les figues, dels productors de mocadors i articles de seda, dels cucs de seda, dels fabricants de botifarres, i... dels impossibles. Potser per aquest motiu, és la patrona dels funcionaris locals (excepte la policia, que s'encomana als tres Àngels Custodis).

Si s'ha d'invocar l'esperit de la santa, advocada dels desesperats, que no sigui per manca d'oracions, tridus o novenes. Avemaries i parenostres a dojo!

Excepte la lluita pels drets conculcats, no hi cap miracle que salvi a un col·lectiu lentament fagocitat per la privatització dels serveis públics.