Un banc en dificultats, com tants altres, serà salvat de mals majors pel Govern amb una lavativa de diversos milers de milions d'euros que aportaran -ho vulguin o no- els contribuents. Hi ha qui s'escandalitza per aquesta forçada generositat i la quantia d'una despesa que ?contras?ta amb les retallades a les quals està essent sotmesa la població; però ja se sap que allò propi de la banca és guanyar. Fins i tot quan perd.

A diferència d'altres rams de menor subtilesa, el negoci bancari funciona sota el principi de la moneda llançada a l'aire: si surt cara, guanya el banc, i si surt creu, perden els altres. Caigui del costat que caigui la moneda, es compleix la vella màxima dels casinos i la banca guanya sempre.

Expliquen els ancians de la tribu que va existir una època -remota i no necessàriament feliç- en la qual els estalviadors formaven desesperades cues davant els bancs amenaçats de fallida. Les conseqüències eren devastadores per a tothom.

Aquestes són desgràcies que les modernes nacions no es poden permetre. Bon exemple d'això és el cas del Govern dels Estats Units, que no va dubtar a usar els cabals públics per salvar de la inquietud alguns dels seus bancs quan la crisi amenaçava amb enfonsar-los fa a penes quatre anys. Els diners dels contribuents són sagrats per aquelles terres d'ultramar; però encara ho era més la necessitat d'evitar el naufragi de la banca.

Es tracta d'una qüestió de fe. Cap govern pot tolerar que els posseïdors d'un compte corrent perdin els seus estalvis i a la vegada la creença en els bancs, que són les catedrals del nostre temps. Els diners habiten en aquests temples com un més dels signes de la seva divinitat, el que potser expliqui que algun d'ells hagi adoptat la marca Esperit Sant per a les seves transaccions financeres i qui sap si teològiques.

És en realitat la fe dels seus usuaris el que dóna valor als bitllets. Si els feligresos perdessin aquesta vella confiança en el pa?per moneda o -el que seria pitjor- en els bancs encarregats de la seva custòdia, tot el nostre sistema financer de creences s'en?fonsaria en qüestió d'hores. Fàcilment es comprendrà, per tant, que els governs a?cudeixin apressats al rescat dels bancs en compromisos, tal com ha fet ara el presidit per Rajoy. Molt o poc, la banca sempre guanya.