Formentera, l'illa habitada més menuda de l'arxipèlag Balear, és un territori d'una bellesa corprenedora i qui l'ha conegut hi vol tornar. Si bé els hiverns esdevenen inhòspits i durs de pelar perquè queda despoblada, sotmesa a un clima incert, molt ventós, emboirat i humit, quan arriba la primavera i els colors retornen a les coses, l'herba es fa grassa i les flors salvatges esquitxen amb grocs i vermells els camps de herbes i mates, Formentera es converteix en un oasi de verdor al mig del desert de la mar blava. Al llarg de qualsevol dia del mes de maig es poden escenificar les quatre estacions: un sol abrusador canicular seguit d'una pluja primaveral que ho refreda tot i ens porta a la tardor i a la nit l'illa s'emplena de fred hivernal.
Ara en ple mes de maig la botànica es mostra amb tota la seva sensualitat, ubèrrima, esplendorosa, contrasta amb la que s'observa durant l'estiu esquerp i xafogós, que cada any eixarreeix i empolsina tota la vegetació i caldrà esperar les pluges perquè tornin a lluir les fulles dels pins i de les sabines. Després de quatre o cinc mesos sense aigua caiguda del cel, els habitants de l'illa agraïm la pluja que neteja el paisatge, humiteja els camps de conreus i deixa plenes les cisternes que subministren aigua corrent a les cases del camp.
Formentera està sota l'influx climatològic del continent africà perquè la serralada de Mallorca bloqueja les turbulències procedents del nord, per aquesta raó les pluges són escasses. Sense pràcticament aigua dolça el terra és eixut i rocós en molta extensió, això fa que tres quartes parts del sòl siguin improductives per a l'agricultura i la ramaderia; per aquest motiu i per l'exposició als pirates que navegaven per tota la mediterrània, l'illa va estar deshabitada alguns segles.
Quan es contemplen des de l'avió les illes pitiüses, Formentera es veu esquifida comparada amb Eivissa. Un meló i un aglà, un pa de tres quilos i un panet. Abans Eivissa exercia una influència negativa, talment el germà gran que no es pren seriosament el petit, no obstant amb el decurs del temps Formentera ha anat superant el complex d'inferioritat adquirint una personalitat pròpia i diferenciada. Actualment Formentera ha guanyat el prestigi de ser una illa suaument feréstega, amb platges llargues de sorra blanca i penya-segats obscurs i afilats que fan basarda. La llenca de terra a trenc d'onades que en alguns tocoms s'eixampla i aprima, que va del port de la Savina fins el Pas des Trucadors, passant per Ses Illetes, és un dels paisatges més deliciosos que es poden gaudir.
Formentera és una illa de moda, assetjada pel turisme de masses, sovint frívol i desconsiderat, que l'està convertint en un lloc de consum; si els formenterers no van amb compte esdevindrà aviat un espai cremat. Perquè els turistes dirigits es mengen els paisatges amb la mateixa facilitat que es cruspeixen una pizza congelada i escalfada al microones.
La gran notícia aquest any és que estan fent una prospecció a la recerca d'aigua calenta, localitzada a 400 metres sota terra, amb la finalitat de fer un spa, que contribuiria a desestacionalitzar el turisme. Es comenta, vés a saber, que hi ha un corrent d'aigua bullent, oriünda del Pirineu que va de pet a la panxa del volcà Vesuvi creuant per sota la Mediterrània, potser el camí és invers, del Vesuvi a l'Anet, no ho tinc gens clar, perquè no se'm dóna bé entendre la direcció de les venes fluvials submergides.
L'altra notícia, més trista per a mi, és la mort del meu amic pescador, en Pep de Sa Punta. Molts migdies l'anava a esperar quan tornava del mar i mentre netejava els peixos fèiem petar plàcidament la xerrada, plasenteries amenes i jocoses. M'explicava amb veu calmosa facècies marineres i em recitava poemes, fins algun dia cantava alguna lletra tradicional formenterera. Em va ensenyar a veure el mar, a entendre els vents que designava amb els seus noms específics i em comentava que alguns s'entortolligaven per fer-se més forts i poderosos. També em definí "la mar florida", que és quan es contemplen unes lluïssors bellugadisses i incessants en la superfície arrissada, com un jardí de flors ballarines, talment ulls brillants a la cresta de l'ona que sembla que custodien el marejol emergent. Aquest fenomen es produeix en captards amb mar remenada pel ventijol. Era un plaer mirar com els seus destres dits escataven els peixos, els esvorancava per extirpar-los les tripes, perquè la Maria, la seva dona, no el ?re?nyés; ella el volia net i a punt de coure. Sempre estava de filis, només en dues ocasions el vaig veure enfadat i per la mateixa raó: un imprudent conductor d'un iot havia passat a tot drap fregant-lo fent sotsobrar la seva petita barca. La Montserrat havia sortit amb ell a pescar, jo no perquè sóc molt grapallut i com que empren canyes amb tres o quatre hams esmolats sempre alguns se'm claven a les cames i em pesco a mi mateix.
La Formentera que estimo és la més sòlida i essencial, la constituïda per la bona gent de l'illa, els autòctons, la Formentera agrícola, ramadera i marinera, que si d'antuvi és desconfiada, aspre i sorruda com el paisatge, un cop t'han fet confiança és acollidora i generosa.
