Tots els nivells educatius van secundar ahir la vaga per protestar contra les nombroses retallades que afecten la qualitat de l'ensenyament: increment de la jornada lectiva del professorat, augment de les ràtios d'alumnes per aula i la no substitució de les baixes dels docents fins passats els deu dies lectius, entre altes reivindicacions de professors, pares i alumnes. A la Universitat, s'hi afegia l'elevat increment de les taxes per al curs vinent. Els sindicats van donar unes xifres de participació inferiors al 50%, la qual cosa vol dir que va tenir un seguiment relativament baix. És comprensible, com ja va succeir en la vaga general del 29 de març. Els professors, com altres col·lectius, ja han sofert prou retallada salarial com per veure descomptats més dies de salari i la part proporcional de les pagues extra. Molts centres van optar per realitzar activitats relacionades amb la vaga i la qualitat educativa. És a dir, existia un sentiment bastant majoritari de protestar contra contra les successives retallades i contra algunes mesures que, indefugiblement, repercuteixen en la qualitat del sistema, però sense participar, directament, en una vaga que afecta a la butxaca personal. La manifestació celebrada ahir a la tarda a Girona, en canvi, sí que va comptar amb una notable participació. A la Universitat, un grup d'estudiants va anar més enllà ocupant el rectorat. Si alguna cosa va posar de manifest la jornada d'ahir és una generalitzada indignació per haver-se convertit l'ensenyament -igual que la sanitat- en el principal destinatari de totes les retallades dels pressupostos públics. Molts consideren que ja s'han traspassat les línies vermelles. Els governs tenen l'última paraula.
