En defensa de la

veritat històrica, al cementiri d´Olot

Francesc A. Picas. la jonquera.

Han passat més de 75 anys de la dolorosa guerra que sofrírem el 1936. És hora d´oblidar-la. Els catalans hauríem de donar exemple de serenitat històrica. He llegit que l´Ajuntament d´Olot vol suprimir d´un panteó del cementiri uns signes del govern de Franco. No és just. Són uns emblemes amb els mateixos drets històrics que uns distintius de la República. No es poden esborrar. La història es la història

Endemés, és interessant recordar que als anys seixanta d´aquell govern que l´Ajuntament d´Olot vol suprimir, Catalunya vivia en una gran prosperitat econòmica. Tots els obrers treballaven. No hi havia crisi. Tothom tenia feina assegurada, les fàbriques rutllaven a tota marxa, el comerç creixia i els bancs donaven crèdits als empresaris i als artesans. Actualment, a Espanya, més de sis milions d´obrers no tenen feina, la meitat de joves no saben on treballar, moltes fàbriques estan arruïnades, i la nació està endeutada fins al coll. L´Ajuntament d´Olot, els catalans i tots els espanyols s´haurien de deixar d´històries passades i, units amb entusiasme i intel·ligència, treballar per aixecar l´economia descabellada i solucionar els problemes que avui donen mal viure al poble.

L´autoestima

dels colomencs

Josep Ruiz Garcia. santa coloma de farners.

Trobo pel carrer un amic de tota la vida amb una cara que li toca pràcticament al terra. Com que me l´aprecio molt, m´interesso pel seu aspecte llastimós. I doncs, què et passa? Company, estic fet pols, la dona a l´atur, jo cobrant la renda mínima d´inserció, perquè com molt bé saps vaig haver de tancar la botiga que ens havia donat per menjar a mi i als meus pares tota la vida. Tres fills en edat escolar i la sogra impedida en un llit.

Amb aquesta situació, em deia el meu amic, he arribat al punt de la depressió mes profunda. Vaig llegir el mes passat a la revista Ressò les paraules de l´alcalde Solà en què assegurava que a partir de la posada en marxa dels magnífics equipaments culturals de què disposarà la ciutat (Auditori, Arxiu, Museu,etc.), augmentarà de forma espectacular l´autoestima dels colomencs. Vaig creure que per fi la meva vida milloraria. Es va obrir per a mi i la meva família un fil d´esperança. A partir d´aquell dia cada matí, quan vaig a caminar amb la dona, per allò de la salut, passem pel davant d´aquests edificis emblemàtics que segons Antoni Solà ens han d´aixecar l´autoestima, però company, porto més d´un mes practicant i no he notat millora.

Em penso que la paraula fàcil i fluïda de l´alcalde Solà no és més que una burla a la ciutadania.

Només són una justificació a una tasca com alcalde, pensant només en els quatre lletraferits funcionaris que el cobegen per obtenir el seu favor. A ell potser sí li han aixecat l´autoestima, perquè té la vida solucionada (m´han dit que cobra de dues institucions i no pas poc), i jo i la meva família tornem a estar a punt de caure al pou en què ens ha ficat aquest maleït alcalde amb la seva política.

Ànim, company, que no hi ha alcalde que duri cent anys. No sé si et valen aquestes paraules, però de moment no se m´acut res més.

Deroguem una llei que ignora els

que pateixen

gemma ros valls. blanes.

A l´associació Pro-vida ens arriben noies que viuen en parella i que, quan queden embarassades, el noi no en vol saber res i marxa, l´abandona; o bé l´amenaça que, si no avorta, la deixarà; i també hi ha qui la coacciona de mil maneres a avortar; en molts casos, hi ha una clara violència psicològica cap a la dona. No només amb la seva parella passa això, sinó també quan van a cercar ajut als serveis socials, on gairebé tota l´assistència que els donen és una tarja per anar a avortar. Si la llei de l´avortament no existís, cap noi podria obligar ni amenaçar la seva parella embarassada perquè avortés, com tampoc els serveis socials o sanitaris podrien adreçar-les a l´avortament com una sortida fàcil per a elles, i obviant les conseqüències físiques i psicològiques que pateix la dona.

Aquesta llei, que facilita i dóna el dret a avortar, és una eina que alguns polítics han creat per desentendre´s dels problemes que fàcilment pot patir una dona embarassada; d´aquesta manera, supleixen la irresponsabilitat amb una llei que fomenta més irresponsabilitat. Llei que, a més, desempara o, més encara, condemna, el nen que està creixent en el si matern. El dr. B. Nathanson explica en un vídeo titulat El grito silencioso els moviments d´un nen de 12 setmanes de gestació el qual, mentre és avortat mitjançant succió, accelera el seu ritme cardíac, fa moviments de boca que suggereixen crits, i té violentes contraccions en el seu cos amb intents de fugida; un dolor incalculable, com també ens ho assenyala la dra. López Barahona €bioquímica i consultora de Bioètica de la ONU€ que ens afirma que el nen de 9 setmanes de gestació ja té receptors del dolor.

Demano al Govern estatal i al català que facin passos per la derogació de la llei d´avortament i la creació d´un pla integral de suport a la dona embarassada, amb mesures que facilitin la responsabilitat i la maternitat.

A l´hospital

Josep Trueta

M. Lluïsa bonmatí i serra. girona.

Fa un any i mig aproximadament que el meu marit va començar un procés cancerós que ens va portar a l´Hospital Josep Trueta. Al llarg d´aquest temps hem passat tres operacions molt serioses, quimioteràpia i radioteràpia. Amb aquestes ratlles vull donar les gràcies a totes aquelles persones a les que hem trobat al llarg del camí: radioterapeutes, quimioterapeutes, auxiliars, infermers/es, residents/tes i metges/esses dels equips de còlon i de fetge. De manera especial vull personalitzar-ho en aquells metges i infermeres que ens han seguit d´una manera més propera: els doctors Ernest Castro, Ramón Farrés i Xavier Hernández i la Sra. Glòria Vaquer. A tots i a totes agraeixo la vostra vàlua com a ­persones i com a professionals. En tot moment ens hem sentit ­acompanyats i ens ha amarat la vostra ­sensibilitat i estima. Sé que persones com tots vosaltres continuareu treballant i estimant la professió i els malalts malgrat les vicissituds d´aquests moments tant crítics.

Vull agrair també al personal d´administració i de neteja el seu bon fer.