El nou president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, que dissabte passat va presentar en públic els plans de sanejament de l'entitat i les necessitats de recapitalització, va intentar donar un cop de mà als anteriors gestors en general, i al seu predecessor Rodrigo Rato en particular, amb la justificació que va haver d'afrontar la gestió en una situació "molt convulsa i complexa". No obstant això, la injecció definitiva de 23.465 milions d'euros de l'erari públic que necessita BFA/Bankia en forma de capital -no de préstec com s'havia dit en un principi- requereix que es depurin responsabilitats, fins i tot judicials, entre els gestors que han portat a aquesta entitat financera i a la majoria de les caixes d'estalvis a la greu situació econòmica en què es troben. La Fiscalia General de l'Estat ja ha fet el primer pas impulsant la investigació, de la mateixa manera que les associacions d'accionistes afectats i fins i tot el Banc d'Espanya a través del FROB en algunes entitats com CAM i possiblement Bankia. Però a més d'aquestes vies, caldria explorar també les parlamentàries, per la deriva política que es va produir a l'hora de nomenar consellers i gestors de les entitats que, al cap i la fi, són els que han conduït les caixes per un camí ruïnós. D'altra banda, al marge de les responsabilitats dels gestors, el Govern hauria d'explicar d'on traurà els 19.000 milions addicionals per capitalitzar Bankia, ja que Goirigolzarri va deixar ben clar en la seva compareixença que no és un préstec que calgui tornar, sinó una injecció de capital que representa gairebé dos punts del Producte Interior Brut (PIB) espanyol, en un moment de retallades i amb un objectiu de dèficit per complir a finals d'any del 5,3 %.
