La crisi

 08:39  
La crisi
La crisi  

AGUSTÍ CASANOVA I MASFERRER la paraula crisi és la més escoltada i llegida; al llarg del dia la sentim pronunciada o escrita en els textos dels periodistes de la premsa de paper, com també apareix sovintejadament en les converses familiars, de la feina i de l'oci. Quants articles i cartes al lector estan farcits de laments causats per la crisi, quantes imatges televisives ha generat i quants pensadors presenten solucions per combatre-la o simplement exposen el que està passant?
El mot crisi deriva del grec i defineix una conjuntura de canvis, de gran inestabilitat, el que no és ni bo, ni dolent, simplement indica el dinamisme més o ?menys accelerat que sempre s'ha produït en el si de societat i en les persones. Associat a la crisi hi ha el concepte de la incertitud, que significa que se sap quan va començar a esqueixar-se el tronc social o un individu, i la raó o raons que ho propiciaren, però no quan, ni com, acaba la crisi; la incertitud és la part més paorosa de tot esdeveniment imprevist en l'economia, en la política o en el terreny personal.
Si la crisi és molt llarga i profunda pot finir amb una revolució, tal com va passar al continent europeu quan va reaccionar contra les monarquies assentades des de feia segles en molts països que foren reemplaçades per repúbliques. Una crisi prolongada en el temps i dolorosa, si afecta la majoria de la població, pot marcar un abans i un després històric, el canvi d'un règim, d'un sistema econòmic o polític. Si la crisi avança descontrolada, desbridada com un cavall embogit, que ha recuperat la seva natura salvatge, les conseqüències són impensables, car inopinadament tot trontolla, tot es desfà, cap valor es manté estable, i l'esdevenidor esdevé incert. És un error pensar que la crisi és per ella mateixa bona, una idea que he escoltat molts cops, si és bona o dolenta ja es veurà, ja ho valorarà la història.
(En el període franquista, en la dècada dels cinquanta, una forta depressió econòmica va fuetejar molts països europeus. Espanya, on floria un incipient procés de recuperació econòmica i començava la industrialització moderna, va sofrir també la brutalitat de la recessió que agreujà la situació depauperada per les seqüeles de la guerra civil. El Nodo, per tranquil·litzar la població, va filmar la reina d'Holanda en bicicleta tot manifestant que Europa estava molt pitjor que Espanya, fins les reines s'havien arruïnat).
Que aquí s'han fet moltes obres faraòniques malament és innegable per part dels organismes oficials, els municipis, els governs autonòmics o estatals. Autovies i autopistes que no van enlloc i amb poc trànsit, "aves" que no volen, aeroports innecessaris sense avions i poliesportius sobrers en moltes poblacions. Quan era petit, per desacreditar la democràcia s'explicava l'anècdota d'un politicastre que en temps de la república anà a fer un míting en un poble i deixà anar un missatge enfervorit, curull de falses promeses, i anuncià: "També us farem un pont"; un del públic, astorat, va tallar-lo advertint que no tenien cap riu per fer un pont, no obstant el demagog va respondre-li: "Doncs us farem un riu per poder fer després un pont". El mateix hauria passat quan el polític prometé un aeroport si algú li hagués assenyalat que no tenien avions, segur que també hauria proclamat: "Doncs fabricarem avions i després l'aeroport". Abans de construir els aeroports havien de saber si aterrarien avions. Déu meu, quanta malversació de recursos públics!
Alguns economistes hi toquen molt, per exemple en Xavier Sala i Martín i Santiago Niño-Becerra; manllevo del primer aquesta idea: en molts països, l'autònom, el petit empresari, que obre una botiga de roba, sap que es pot enriquir o empobrir, en canvi si poses al mercat un banc i fracasses, ve l'Estat i t'eixuga el deute. Niño-Becerra és qui afirma rotund que la crisi serà prolongada i que a l'octubre el nombre d'aturats superarà els cinc milions i mig. A més cal afegir-hi les declaracions d'Edward Hugh que Catalunya i Andalusia seran intervingudes perquè el ministre Cristóbal Montoro vol fanfarronejar davant Brussel·les per demostrar que ell és qui mana.
(La crisi ha servit per popularitzar els noms d'economistes entre la població que, sensibilitzada amb el problema, els escolta amb atenció, fins s'han celebrat debats que han tingut gran audiència, un fet extraordinari. La gent en parla i els cita en les converses diàries. Per fi un factor cultural desplaça el tema recurrent de l'estat del temps o el futbol!)
Mariano Rajoy està fugit, no apareix gaire per no erosionar-se més, conscient que les seves mesures d'estalvi li van fer perdre el bastió inexpugnable andalús, que torna ser governat pel PSOE. Els governs que han cavalcat damunt del cavall enfollit de la crisi han estat castigats en les eleccions, tant era que fossin de dretes o d'esquerres, ara tots són a l'oposició. La gent castiga qui té al davant, amb l'esperança que el nou govern apliqui receptes miraculoses que dibuixin una albada de recuperació. Un futur millor.
Les notícies que corren per Europa sobre l'estat actual d'Espanya són esfereïdores; amics holandesos i alemanys ens han escrit preguntant-nos si ens en sortirem perquè la premsa assegura que serem repescats com els grecs, tampoc entenen com Espanya, després de la Xina, és el país amb més trens d'alta velocitat. Com si la Montserrat i un servidor hi entenguéssim; en economia tot és voluble i les veritats sobre la situació actual no duren ni un segon telenotícies. Què fer? Ni idea. Al mal temps, bona cara. Poques coses més encoratjadores podem escriure.

  HEMEROTECA
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per


Avís legal
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza | Diario de Mallorca | El Diari | Empordà | Faro de Vigo | Información | La Opinión A Coruña | La Opinión de Granada | La Opinión de Málaga | La Opinión de Murcia | La Opinión de Tenerife | La Opinión de Zamora | La Provincia | La Nueva España | Levante-EMV | Mallorca Zeitung | Regió 7 | Superdeporte | The Adelaide Review | 97.7 La Radio | Blog Mis-Recetas | Euroresidentes | Loteria de Nadal | Oscars | Goya