Deia Norman Lewis (Veus del vell mar) que a Espanya, el mateix que a la resta del món, hi havia dues classes de justícia: una per a rics i una altra, més severa, per a pobres. Com que Lewis va ser una espècie d'oficial d'enllaç amb els aliats en la Segona Guerra Mundial poden imaginar-se que, si encara visqués, no seria un d'aquests pollastres engominats que disserten sobre la concentració de riscos. Per això és tan important que l'Audiència de Barcelona hagi decidit retenir a la presó quatre dels cinc mossos torturadors als quals el Suprem va acollir primer amb benevolència i als quals després el Govern, va indultar.
No fa falta que ens paguin el sou de José Luis Olivas, però exigim una retribució decent. Ja sabem que davant la llei uns som menys iguals que altres, però una mica de justícia és com si et regalessin una cançó. Ho dic perquè en el general retorn de la ranciesa auspiciat per la majoria regnant, he registrat, pel meu compte, algun abús policial. Al noi de la casa el van retenir en un control d'alcoholèmia. Va donar positiu encara que no havia begut res. Va exigir la repetició de la prova en un altre alcoholímetre més fiable que tenia la policia i, en efecte, el resultat va ser zero grams d'alcohol en sang. Aclareixo que, en aquest cas, es tractava de policia local, que l'agent es va negar a donar el seu número de placa al noi quan l'hi va sol·licitar i que no van voler repetir la prova amb la resta de retinguts als quals havien immobilitzat basant-se en l'alcoholímetre defectuós. Ànsia recaptatòria? Potser. El que ni tan sols té aquesta justificació són les vacil·lades i comentaris sobrats que un grup de policies li van dedicar l'altre dia al xicot de la noia de casa perquè conduïa un descapotable nou. Entre rialletes li van preguntar si era narcotraficant perquè el van trobar massa jove per a un cotxe tan presumit, és a dir que es tractava de magnífics exemplars afectats per aquest ressentiment que agreuja amb l'evitable idiotesa els danys de la sovint fatídica pobresa. Per això un policia decent i correcte és, també, una joia.
